No parlo d’un tipus de submarinisme, ni de l’aprenentatge d’una llengua morta, parlo de la meva segona immersió en la música clàssica, la que he fet els darrers mesos, després que a finals de juny em nomenessin codirector de la Temporada MoraBanc Andorra la Vella.

Tothom sap que el meu àmbit natural és l’àmbit de la música moderna, però igual que a la meva discoteca, copiosa, com ja he explicat en diferents ocasions –ja que em considero un col·leccionista– hi ha discs de pop, de rock, de heavy o jazz, també hi ha centenars de discos de clàssica, sobretot comprats en una època en la qual vaig fer la meva primera immersió en la música clàssica. 

A primers de segle, vaig conèixer el David Sanz, amb qui ara tinc la sort de tocar en un projecte magnífic que colidera amb la Roser Puigbò, i va ser ell qui em va anar introduint i recomanant diferents autors clàssics, primer dins de l’àmbit de la guitarra, Francesc Tàrrega, Villa-Lobos, Agustin Barrios Mangoré, el gran Leo Brouwer. I després en un caire més genèric, per conèixer un autor calia comprar els seus quartets, Beethoven, Shubert, Bartok van començar a omplir les lleixes al costat dels altres clàssics, The Kinks, Who, Beatles o Miles Davis.

Recordo el dia que li vaig dir que m’havia comprat el Quartet per la fi dels temps de Messiaen i em va passar la partitura perquè la llegís a mesura que l’escoltava, una gran experiència.

En aquesta segona immersió he conegut una altra faceta de la música clàssica. Així com la primera va ser la dels autors i les obres, aquesta segona ha estat la dels intèrprets i els mànagers, i he pogut veure que no és molt diferent a la de la música pop. El funcionament, tal com suposava, és molt similar. Ha evolucionat igual que el de les altres músiques i m’ha permès, juntament amb el Jordi Sabata, contractar un cartell espectacular pel trentè aniversari de la Temporada.

Demà comença i l’objectiu és apropar la clàssica a la gent, que sembla que progressivament s’hi ha anat allunyant, no analitzarem ara les causes, però sí que direm que s’ha fet un esforç molt gran perquè la gent no tingui impediments a apropar-s’hi. Les entrades estan a preus súper assequibles, 20 €, amb descomptes del 50% per als alumnes de les escoles de música i dansa del Principat. El mateix descompte de què gaudeixen els menors de 30 anys i els majors de 65. 

Tot pensat perquè t’animis a sortir de casa, a les 20.30, i donis una oportunitat a un gènere que potser perquè et sona llunyà et perdràs.

Sigui com sigui, la temporada fa 30 anys, i torna a tenir la forma d’una temporada, 8 actes d’octubre a març, amb sopranos, grans pianistes, orquestres, cantants de pop, companyies deA dansa, tot internacional, d’un nivell altíssim i a l’abast de tothom.

Animeu-vos. Ens veiem demà al Teatre Comunal.