Escoltava la setmana passada en una emissora de ràdio francesa que l'alcalde d’un poble havia emès un decret municipal ordenant a la méteo que havia de nevar! 

Més enllà del vessant insòlit del decret i de la notícia, l’alcalde de Gresse en Vercors, als Alps, on hi ha una petita estació d’esquí de mitja muntanya, posa la llaga en una situació difícil que compromet la pervivència econòmica d’un territori.

L’alcalde justificava la seva decisió amb ironia dient, cito: “Demano al canvi climàtic que faci un tomb per les pistes d’esquí principals de Gresse en Vercors”, ja que l’estació ha hagut de tancar nou pistes d’esquí per manca de neu. I és que el poble viu essencialment de la neu i sense neu no hi ha inversions al territori ni despesa del turisme i les arques de la municipalitat resten buides.

Si fem un canvi de serralada ens adonem que passa el mateix a casa nostra. Als Pirineus falta neu. És cert que a Andorra, gràcies a la xarxa d’innivació amb els canons de neu i al treball del personal de les pistes d’esquí, una pot esquiar a la part nord de les pistes sense pensar a rallar els esquís o trencar-se la crisma per una caiguda. Però s’ha de descartar, ara per ara, això sí, tota activitat amb raquetes, d’esquí de fons, d’esquí de muntanya o amb moto de neu perquè no hi ha prou neu.

No podem obviar que el sector de l’esquí i el turisme de neu són essencials avui en dia per al creixement econòmic del nostre país. Les estacions d’esquí són generadores de rendes. I val a dir que el turisme de neu, amb les activitats de l’après-ski, ja siguin de lleure, culturals o comercials, juntament amb les pernoctacions, tenen uns efectes multiplicadors en el creixement de l’economia d’Andorra. 

És més, les estacions de  Grandvalira Resorts inverteixen per a la temporada 2024/2025, 20,9 milions d’euros, a tots els camps de neu del país, llevat de La Rabassa, que no forma part del grup. És a dir a Pal-Arinsal, a Ordino-Arcalís, a Soldeu-El Tarter, al Pas de la Casa-Grau Roig, donant més serveis i infraestructures però esperant un retorn per garantir-ne una rendibilitat. Dada que a hores d’ara queda en entredit per la manca de neu.

I és que fent èmfasi a les lamentacions de l’alcalde de la localitat francesa, i malgrat del triomf de les tesis negacionistes sobre el canvi climàtic als EUA, que s’acaben de retirar dels Acords de París, l’impacte del canvi climàtic a les nostres serralades és una crua realitat. 

Hi ha una disminució evident de l’espessor de la neu a les muntanyes i la durada de la coberta de neu també s’escurça i varia molt. No és escabellat pensar que es tendeix a una desestacionalització de les temporades d’esquí, ja que no neva al gener però neva més al març. A més, l’augment de fins a 1,6ºC de la temperatura global del planeta del 2024 apunta que la cota de neu sigui cada cop més elevada, amb unes previsions d’una cota mínima als 1.800 metres d’aquí a pocs anys. Fa pensar. Caldrà reinventar-se. Sobretot els camps de neu que estiguin per sota d’aquests mínims de cota de neu.

Ironies de la vida. En acabar aquest escrit m’adono que a Gresse en Vercors respiren tranquils, ja que la neu ha tornat a cobrir les muntanyes i els camps de neu dels Alps aquest diumenge. La méteo ha fet cas del decret de l’alcalde? És clar que no. Però, sigui com sigui, a Andorra des de finals de desembre que encara esperem una caiguda massiva de flocs de neu per enriquir muntanyes i país.