Demà passat s’estrena Indiana Jones i el dial del destí, la cinquena i, en teoria, última, pel·lícula d’una saga, d’un producte que, com tants altres de la Georges Lucas i Steven Spielberg, ens ha amenitzat l’oci durant molts anys de la nostra vida. Harrison Ford ha rodat la història amb 80 anys i s’ha passejat amb cabells blancs i arrugues pel festival de Cannes com un heroi.  
“Indiana Jones ya no quiere arcas ni historias, vuelve el héroe para llevarse a mi novia”, cantaven fa molts anys els Hombres G, amb aquella obsessió tan seva perquè no els prenguessin allò seu. “Te dejará por ahí, se irá del templo maldito y volverás a mi.” Sabien que no podien competir amb l’heroi universal, “Indiana, Indiana, no sabes decir otra cosa. Ya me tienes hasta la banana”, seguien aquells grans poetes, que encara passegen cabells blancs i arrugues pels escenaris, però ja han perdut totalment aquell aire de xuletes.
Ford que roda amb 80 anys, Springsteen fa gires als 73, segueixen en el nostre imaginari col·lectiu, com sempre, en forma; com nosaltres, més o menys.
Dimecres veurem què fa Indiana (en versió original, en català i en castellà), contra quins malvats haurà de lluitar, quin tresor cultural haurà de salvar i com està la seva capacitat de seducció. Però l’heroi de 80 anys deu saber accedir al sistema digital dels bancs per fer les operacions des del mòbil? Deu saber entrar als sistemes de salut digitals, per demanar hora o consultar coses? Sap demanar cita prèvia, necessària per anar al lavabo, ara que viu una mala època per a la pròstata? O, com tants altres col·legues de generació, s’ha enfadat, i ha utilitzat revòlver i fuet per engegar-los a l’infern virtual?
Un altre dubte: al famós arqueòleg i professor universitari el deuen convidar a celebracions de la gent gran, on els infantilitzen com si fossin en una festa d’aniversari infantil, amb regals, berenar i globus?
Té nets Indiana? Possiblement no, perquè la seva vida sentimental ha estat una mica agitada i inestable. Però, en cas que en tingui, són nens sobreprotegits i tirans? O a casa seva totes les edats tenen un protagonisme equilibrat? Viuen al dia, intentant gaudir de les coses reals, o van tot el dia amb el mòbil davant dels ulls fent fotos i vídeos que mai més miraran? Viuen amb naturalitat o fan una muntanya de teories místiques i sentimentals sobre els fets més naturals del món? Com viu les emocions Indiana?
Té gossos l’heroi? Gossos que corren i juguen lliures al voltant del temple maleït o els porta en cotxet de gossos, sobreprotegits i humanitzats? 
Porta ulleres progressives l’heroi? O veu perfectament les misterioses i petites inscripcions fetes per les cultures més antigues de l’Orient Mitjà?
Diria que Indiana, tot i ser vell, i arrugat, serà savi i tindrà bon humor, relativitzarà tot allò humà, perquè és humà, i divertit, i potser una mica despistat, dimecres, un cop més ens farà passar una bona estona. Llarga vida a Indiana.