L’aigua és font i origen de la vida. No hi ha vida a la terra sense la presència de l’aigua.
Constitueix entre el 60-70% del nostre cos i és la necessitat més bàsica i important de l’ésser humà. És present en tots els òrgans vitals i participa en múltiples funcions del nostre organisme. Sense aigua ens deshidratem i morim.
Així com l’aigua ens renta i purifica, internament i externament; l’aigua baptismal renta i purifica la nostra ànima. La paraula Baptisme, etimològicament, prové del verb grec baptízein, que significa submergir. Ser batejat és submergir-se en l’amor de Déu. Gràcies a aquest sagrament entrem a formar part del cos místic de Crist que ens atorga la gràcia santificant.
Jesús és la font d’aigua pura i cristal·lina, que brolla i flueix ininterrompudament. En molts passatges de l’evangeli Jesús es presenta com la font d’aigua viva que ens alimenta i purifica. Un dels exemples més coneguts és la trobada de Jesús amb la Samaritana (Jn 4, 4-45). En aquest relat de l’evangeli de Sant Joan, Jesús s’acosta a una samaritana i li demana que li doni beure. Jesús propicia un encontre amb ella i renova la seva vida. Jesús li ofereix una aigua que la saciarà i amb la qual no tornarà a tenir set.
Aquesta escena es repeteix als nostres dies. Jesús s’acosta a cadascun de nosaltres, sense
tenir en compte el nostre passat, les nostres faltes ni pecats. Ell busca l’ocasió per apropar-se i no ens fa ni un retret. No fa les discriminacions i els judicis que a vegades fem les persones. No fa cap distinció. No exclou ningú.
Tots estem cridats al seu amor. El seu Sagrat Cor només ens demana que li donem beure. Jesús s’acosta a totes les ànimes. Té set de nosaltres, i per això sentim al nostre interior la necessitat de beure l’aigua, que, metafòricament, explica el passatge de la samaritana.
Jesús ofereix a la dona de Samaria l’aigua vivificant. Ell mateix s’entrega com a font de felicitat i plenitud. Ella li respon: “Dona’m d’aquesta aigua”. Aquesta trobada canvia el rumb de la dona i, des d’aleshores, es converteix en una fidel seguidora i deixebla de Jesús.
Hi ha moltes persones que se senten soles com la Samaritana. Que no tenen ningú que les escolti i les estimi, sense jutjar-les. Jesús és sempre al nostre costat, sense retrets. No mira el nostre passat ni les vegades que l’hem abandonat, només espera que ens hi acostem.
Ens vol tenir a tots. Si sabéssim que està sempre esperant-nos! No dubtem mai del seu amor.
Jesús ens ofereix una aigua vivificant, que ens dona la força necessària per viure amb alegria, malgrat els problemes que trobem en el nostre dia a dia. Jesús, com a font d’aigua viva, neteja i purifica el nostre esperit, de manera que sacia la nostra set de Déu. Amb Ell tot es veu des d’un prisma diferent. És font de llum i d’esperança i ens allibera de les pors i dels neguits.
L’estrofa primera del salm 63 (62) expressa bellament la necessitat que té l’ànima de trobar-se amb Déu i omplir-se d’Ell: “Oh Déu, ets el meu Déu,/ a l’alba et cerco./ Tot jo tinc set de tu,/ per tu es desviu el meu cor/ en terra eixuta, assedegada, sense aigua”.
Jesús té promeses de vida eterna: qui s’acosta a Ell mai més tornarà a tenir set. “Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però qui begui l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set. L’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna” (Jn 4,13-14). Jesús, com a font d’aigua viva, renova el nostre ésser, hidrata el nostre cor perquè no s’assequi i s’endureixi. Perquè no ens fem insensibles davant del patiment aliè. Perquè comprenguem el que de veritat importa i el que és secundari.
Les últimes paraules que va dir Jesús a la creu van ser: “tinc set”. Del cor traspassat de Crist a la creu, en surt sang i aigua (Jn. 19, 34), Jesús és la font d’aigua viva on podem acudir per assolir la pau i el veritable amor.