Per tot arreu sento i llegeixo comentaris de rebuig a la immigració. Sovint lligats a la Unió Europea i a l’acord d’associació. Són uns comentaris que no fan més que entristir-me, doncs jo, com tants d’altres, també soc immigrant. I aquí a Andorra, no m’atreviré a dir el 100%, però sí que el 95% de la població o és immigrant o té arrels immigrades, o com a mínim ha hagut d’emigrar encara que sigui per un període curt de temps, per seguir estudis o rebre tractament mèdic o per alguna altra raó. I tots, amb major o menor mesura, contribuïm al creixement d’aquest país.
Dic que m’entristeix que es rebutgi la immigració, quan no se l’ataca i acusa de tots els mals que té el país, no només perquè jo també ho soc encara que hagi decidit establir-me aquí i construir-hi el meu projecte de vida i m’estimi Andorra tant o més que el meu país d’origen, sinó també perquè demostra falta de coneixement... No és cert ni que la Unió Europea porti més immigració ni que immigració sigui sinònim de més delinqüència. A tot arreu hi ha de tot, i si no mirin les estadístiques que publicava a principis de juny el Consell d’Europa, en les quals es constatava que de les 61 persones empresonades que hi havia el gener de l’any passat, 23 tenien el passaport andorrà i 37 un altre, dels quals 22 eren ciutadans de la UE. Unes proporcions que, en major o menor mesura, es corresponen a la configuració de la població del país i venen a confirmar el que deia a l’inici del paràgraf, que a tot arreu hi ha de tot.
També m’entristeixen aquestes actituds de rebuig cap a qualsevol persona vinguda d’un altre lloc per la manca de voluntat d’aprendre i enriquir-se socialment i cultural que demostra.