No volia parlar d’això. No ho volia perquè m’adono que sovint quan denuncies casos d’aquests et trobes que se’n riuen o encara ho giren i ho utilitzen com una arma en contra teu, el problema ets tu. Sí, jo també he estat víctima de violència de gènere i no crec que sigui motiu per què ningú se’n rigui i encara menys que s’utilitzi en contra meva. És una cosa seriosa, i greu. Una de les últimes vegades va passar a la plaça del Consell General. No diré que sigui un lloc gaire concorregut, però tampoc seria un desert. I a més està equipada amb càmeres de videovigilància. Hauria de ser un lloc prou segur com perquè determinades coses no passin. El cas: estava esperant per anar a entrevistar el president, o presidenta, d’un grup parlamentari. Ara no recordo quin. Vaig arribar aviat i em vaig asseure a la bancada que hi ha just davant de Casa de la Vall per fer temps tot repassant les preguntes que m’havia preparat. Un senyor es va asseure al meu costat. A un metre potser. Se’m queda mirant i comença a tocar-se, amb la mà a la butxaca, el seu sexe. Primer em va semblar que no ho havia vist bé i vaig tornar a mirar. I sí, s’estava tocant. En aquell moment el meu cervell va deixar de funcionar, no pensava correctament. Em vaig aixecar, només volia allunyar-me’n. I vaig acabar entrant a la seu del Consell General. He de dir que els nuncis i altre personal de la casa, quan els ho vaig explicar, de seguida van anar a mirar si podien localitzar l’home, i van entendre que preferís esperar que es fes l’hora de l’entrevista a dins. En altres àmbits, però, quan vaig explicar el que m’havia passat, se’ls escapava el riure. I la meva parella es va enfadar, no amb mi, sinó amb la societat en general, perquè aquestes coses no haurien de passar.
