La Cooperativa Cadí ha anunciat la construcció d’una nova fàbrica a l’entrada nord de la Seu d’Urgell, al final dels terrenys que havia ocupat l’antic càmping Envalira i prop de l’actual rotonda del Serrat de la Capella. Les noves instal·lacions substituiran les que ara hi ha en ple eixample de la ciutat, que daten dels anys trenta del segle passat. Es tracta, per tant, d’una decisió crucial en la història centenària de la primera entitat privada de la Seu quant a volum de negoci i ocupació de treballadors. La Cooperativa s’ha destacat sempre per un creixement tranquil i sostingut, allò que podríem definir gràficament com “tocar de peus a terra”, tan propi de la gent de muntanya, raó per la qual la construcció de la nova factoria se’ns apareix com un gran salt endavant i com una decidida aposta de futur.
L’anunci de la Cooperativa Cadí es produeix només un any abans que es compleixi el centenari de la mort del seu fundador, Josep Zulueta i Gomis, l’home que va liderar la transformació econòmica de l’Alt Urgell a les primeries del segle XX amb la introducció a la comarca de les primeres vaques de llet de raça frisona, que al capdavall serien la solució al col·lapse econòmic provocat per la crisi de la fil·loxera. Qualificat manta vegades com a visionari i com a home avançat al seu temps, Zulueta va revolucionar el sector primari d’aquest territori i el va situar en la rampa d’enlairament cap a una nova manera d’entendre el món de la pagesia que passava, necessàriament, per l’esperit cooperatiu. Un esperit que es manté plenament vigent cent nou anys després i que ha estat, al meu modest entendre, la garantia de la seva pervivència. L’evolució de la fàbrica urgellenca de mantega i formatge no s’ha vist condicionada pels vaivens propis de les societats mercantils, amb capitals sovint volàtils, sinó que sempre s’ha degut als seus socis: els ramaders de l’Alt Urgell i la Cerdanya que hi aporten, cada dia, la llet de les seves vaques i que, per tant, són els primers interessats en què l’empresa tiri endavant.
La Cooperativa Cadí ha esdevingut més que una indústria lletera per a la gent de la Seu, del conjunt de l’Alt Urgell i també —potser en menor mesura— de la Cerdanya. No endebades, dona feina a un centenar llarg de persones i té una incidència notable en l’economia comarcal i en la fixació de la població en els nuclis rurals, alhora que contribueix al manteniment d’un paisatge agrari net i endreçat. D’altra banda, el seu compromís social es tradueix en el suport a diverses iniciatives, entitats culturals i clubs esportius locals. Hi ha Cadí a la música, al bàsquet, al piragüisme, a l’hoquei, a les curses per muntanya..., de tal manera que el seu nom sempre va associat al de la Seu.
Noranta-nou anys després de la seva mort, Josep Zulueta continua essent reivindicat a l’Alt Urgell. No només pels mateixos cooperativistes de la Cadí, sinó també per polítics i economistes locals. Fins i tot s’empra el terme zuluetisme en referència a la visió de país que va impulsar el fundador de la Cooperativa. Ha passat més d’un segle d’ençà que va rellançar la comarca, els temps han canviat molt i res no sembla igual en comparació amb aquella època. I tanmateix, ens aniria tan bé que aparegués un nou Zulueta! Algú capaç de pensar més enllà de la immediatesa, de veure i copsar la comarca en el seu conjunt, de radiografiar-ne els problemes i de visualitzar-ne el futur. I, sobretot, de tenir el coratge de treballar pels objectius marcats. Mentrestant no apareix, els qui ens considerem zuluetistes continuarem admirant la figura i l’obra d’aquell home ara per ara irrepetible.