Hi havia una vegada un nen que es deia Víctor i estava trist perquè ja havia de tornar a l’escola. Estava preparant l’estoig quan de sobte el regle, la goma i el llapis van saltar i li van dir: “Hola!”
El Víctor, molt sorprès, va dir:
–Parleu?
–Sí! Som màgics! –li van respondre.
–I com us dieu?
El regle va dir: “Jo soc l’Esteve”. “Jo em dic Canòlich”, va dir la goma. I el llapis va dir: “Jo soc el Liam”.
El Víctor es va quedar molt estranyat, però van començar a parlar i de seguida es van fer amics, així que van quedar d’anar junts al roc d’Ordino per fer una excursió que a tots agradava.
Quan portaven mitja hora caminat, de sobte van trobar una moneda molt antiga i al costat una nota que deia: “Si aproveu les 8 proves se us concediran els vostres desigs”.
I també hi havia un nom: Ordino, Casa Areny-Plandolit.
El Liam, apassionat de la tecnologia, va treure el mòbil i va buscar què era aquella moneda i va trobar que era de Carlemany, el fundador d’Andorra i era, 1 òbol.
Es van quedar molt intrigats i es van dirigir al museu Casa Areny-Plandolit. La Canòlich els va explicar que va ser una casa senyorial del 1613 i l’Esteve no parava d’agafar notes al seu bloc. Quan van arribar, van trobar una nota al pany que posava: “La Massana: Museu del Còmic”.
I el Liam va comprar les entrades per internet. Quan van entrar al museu, l’Esteve va trobar un còmic molt antic i el Víctor, que li encanten els còmics, va començar a llegir-lo fins que va trobar una nota que deia: “Encamp: Casa Cristo”.
Van anar-hi i van entrar a visitar la casa. En un dormitori van veure un quadre amb una nota al darrere que el Víctor va llegir: “Canillo: Santuari de Meritxell”. I tots, molt emocionats, van anar cap allà!
Van entrar i es van asseure a un banc on va descobrir una nova nota que el Víctor els va llegir: “Escaldes: Sant Pere Màrtir”. Pel camí els va explicar que abans hi havia una altra església, però en fer la carretera la van enderrocar i van fer la que hi ha ara.
Hi van entrar i el Liam va trobar una bíblia molt antiga i a la primera pàgina una nota que deia: “Andorra la Vella: Casa de la Vall”, i tot decidits van anar-hi.
Al cartell d’informació, al darrere, hi van trobar una altra nota: “Andorra la Vella: Església de Santa Coloma”. Pel camí l’Esteve els va explicar que era una de les esglésies més antigues d’Andorra, del segle VIII.
Llavors, quan van visitar-la, a un mural molt antic van veure una nota que deia: “Sant Julià: Església de Canòlich”. Hi van anar i en entrar-hi van trobar la moneda amb una capsa amb pols i una nota que deia: “Tireu la pols de sobre la moneda.” Ho van fer i de sobte va aparèixer el fantasma de Carlemany!!! Tots van quedar bocabadats i ell va dir: “Com que heu superat totes les proves us dono una moneda a cadascú i quan li dieu el vostre desig se us concedirà”. L’Esteve va demanar descobrir nous llocs amb els seus amics; la Canòlich, obrir una galeria d’art a Andorra; el Liam, fer un videojoc molt divertit; i el Víctor, aprendre molt i treure molt bones notes.
L’endemà el Víctor va començar l’escola molt content, i com als seus amics, se li van complir els seus desitjos i van fer moltes aventures junts.