Meravella poder escoltar Richard Galliano qui, als 74 anys, feia el que volia amb l’acordió en el concert de dijous passat al Prat del Roure. Diumenge passat, Toquinho, amb setanta-vuit anys acabats de complir, ens feia dubtar que els músics no tinguin tractes especials a l’hora de pactar amb el diable. De fet, també afirmava que era molt millor el que feia que no pas treballar. El magnífic concert d’en Ron Carter l’any 2022, quan ja n’havia complert 85, o el de l’any passat de Michel Portal, que ja en tenia 88, ens ratifica en la idea que hi ha individus fets d’una altra pasta. I no vull oblidar-me d’en Bruce Springsteen i els músics de la E Street Band. Als seus ja gairebé 75 –molts dels integrants de la banda també superen la setantena– és capaç de fer tres hores de concert i repetir-lo, dos dies després, amb la mateixa intensitat. Una tesi que van demostrar fa pocs dies a Barcelona. S’imaginen que un bon dia es doni un cop al cap, com va fer el bo d’Elton John, i s’adoni que no ha estat mai al Principat i decideixi venir-hi a tocar en directe?

Desconec a quina edat s’han de retirar els músics. Raimon i Serrat ens han demostrat que també poden plegar sense que s’acabi el món. De fet, no sabria dir quina és l’edat bona per a jubilar-se. Cal pensar que, per sort, em tocarà jubilar-me quan ho dictin les normes. Per contra, són molts els que creuen que Joe Biden ja hauria de deixar-ho estar i per tant no hauria d’aspirar a la reelecció per a la presidència dels Estats Units. En tot cas, ell s’ha afanyat a afirmar que es retirarà si el senyor totpoderós li ho demana, però que està del tot convençut que no li ho demanarà mai. Es podria dir que un gran nombre dels seus possibles votants li estan demanant que ho faci al més aviat possible, i els que no el votaran mai, desitgin tot el contrari.

Com que cada cop hi ha més persones que envelleixen amb dignitat, no és estrany que ens costi d’acceptar que, si no ens morim abans, un dia arribarem a vells. O si més no, no crec que hi pensin els que s’han empescat aquesta campanya tan trista i barroera on es demana treure l’Alzheimer de la ciutat de Barcelona a través d’una imatge dels germans Maragall. Sembla que els que van tenir la pensada ho feien sota l’aprovació dels membres del seu partit. Vist el respecte que els mereix tot plegat, no estaria de més que els jubilessin a tots plegats abans no es convoquin eleccions i tornin a demanar que els votin.