La pròxima obertura a la Seu d’Urgell de dues grans superfícies de les cadenes Aldi i Esclat, que se sumaran a la de Mercadona, existent des de fa nou anys, és un tema estrella de conversa en les famílies, en els llocs de treball i també en els espais de comentaris dels lectors de la premsa digital, on, com és habitual, una gran majoria dels qui hi participen, quasi sempre furtant temps a l’horari laboral, aprofiten l’anonimat per a desbarrar.

En un nivell de discussió una mica més elevat i interessant, s’han publicat opinions qualificades sobre l’impacte que aquest fet pot tenir al nostre país, emeses per representants de la Cambra de Comerç i de la patronal del sector de l’alimentació, i el denominador comú de les anàlisis és que la nova oferta a l’altre costat de la frontera, amb més facilitats que mai per a desgravar l’IVA, si bé afectarà sens dubte el comerç de casa nostra i de retruc la recaptació fiscal, no és un fet preocupant.
Veure passejar-se per les nostres parròquies els autobusos interurbans amb els anuncis de la cadena alemanya radicada en sòl català causa  certa sensació de novetat, més enllà d’evidenciar quina clientela busquen aquests súpers fronterers, que no és precisament (només) la d’una ciutat de 12.000 habitants com la Seu d’Urgell (20.000 amb tota la comarca), sinó també els 85.000 residents a la ciutat estat que és Andorra, a poc més de 10 quilòmetres dels seus establiments.

Si algú es pot veure seriosament perjudicat per l’existència de tres grans superfícies a la Seu és el petit comerç de la ciutat, al qual li caurà a sobre una competència arrasadora. Pel que fa a Andorra, el petit comerç clàssic està tan depauperat, colonitzat de fa anys per les grans superfícies autòctones (cada vegada més sota segells comercials aliens), que és d’esperar que no ho noti en demesia, perquè és un sector que ja s’ha acostumat a treballar amb una reduïda clientela fidel.

El que és indubtable és que l’obertura dels nous establiments atraurà més públic andorrà del que fins ara creuava la ratlla per fer la compra de la setmana. La llibertat de comerç, tant per part del comerciant com del client, és un fet irreversible, i a qui menys hauria d’estranyar aquest fet és als andorrans, que durant dècades vam veure com una legió de “turistes compradors” envaïa el nostre país per adquirir productes a bon preu i passar-los de tornada per la frontera a la menuda, però en sumes totals formidables al cap de l’any, en allò que se n’ha dit el “contraban subtil”.

Ara el “contraban subtil” el fan els mateixos residents a Andorra anant a comprar a fora i entrant el gènere al país. Les desgravacions per “tax free” de l’any passat van pujar a 5 milions d’euros, una quantitat que tendirà a augmentar. A les nostres autoritats correspondrà decidir si sortiria o no a compte muntar un dispositiu per controlar aquest flux i recaptar l’IGI dels productes entrants quan superi la quantitat de franquícia per persona i any.