Vull començar amb aquesta frase: “L’estat de la dignitat, cada dia més Estat i menys dignitat”. I ho faig davant les males pràctiques desenvolupades durant aquesta última dècada i l’escàs control de l’Executiu (desatenció als ciutadans i carta blanca a les inversions de grans tenidors abusius).
Són, ni més ni menys, les que avui ens situen allà on som, encara sense la famosa Llei òmnibus. A banda de les limitacions ja assenyalades, la Coordinadora per un Habitatge Digne també ens recorda la mala praxi, malauradament cada vegada més freqüent, coneguda com la trampa del fill, un dels cavalls de batalla que des del col·lectiu es treballa, dia sí i dia també, amb l’objectiu de defensar les persones i els habitatges de classe treballadora, així com i els més vulnerables.
Després de les reunions de la Comissió d’habitatge del PS estem recollint tota aquesta experiència d’informació amb les forces disponibles en conjunt i les estem transformant per a superar aquestes limitacions d’Estat. La nostra voluntat és donar veu a aquest abús de poder, fet pel qual hem creat un marc d’anàlisi compartida, i una anàlisi sobre el perquè del difícil accés a l’habitatge a preu assequible i digne per cada unitat familiar, també amb els preus abusius i aquest assetjament conegut com la trampa del fill... Estem identificant els diferents elements i els agents que prenen part a reproduir aquesta problemàtica (el capital, l’Estat, la propietat) impulsant des de la Comissió d’habitatge un “nosaltres” capaç de fer-hi front i plantejar un horitzó d’emancipació i millor per a tots i totes les persones que patim aquesta insostenible i complicada situació permesa.
Repeteixo, considero legítima la resistència immediata practicada pels llogaters i llogateres, incloent-hi la permanència a l’habitatge “en precari” quan el propietari hagi rebutjat la renovació del contracte, especificant que el vol recuperar per a un familiar i si després no és així. Quan això només sigui per voler enriquir-se de les persones i del seu estat de vulneració, un fet que actualment l’Estat està permetent amb aquest “rendisme immobiliari” organitzat i amb totes les lleis a favor seu.
Perquè seguim sense cap full de ruta per part del ministeri d’Habitatge en l’àmbit dels nostres drets i que només es basa a donar-nos una sèrie de mesures pensades a correcuita amb una llei que encara ni hem vist i sense croncretar prioritats, objectius i línies d’actuació.
Allò que necessitem és una proposta ambiciosa, que sigui possible de dur-se a terme i no un estat de la dignitat per a tots nosaltres amb suposades bones pràctiques de governança.
Les nostres reunions a la Comissió d’habitatge del PS es basen en un profund procés participatiu en el qual, a través de diferents canals, persones expertes, entitats i organitzacions del teixit social i ciutadà poden contribuir en tot aquest procés. Volem compartir opinions, visions, propostes i fer que la solució al problema de l’habitatge sigui una realitat, i no només paraules, mentre la gent ha de marxar del país perquè no pot viure-hi. Per això, us animem a participar-hi.