Ivànovo és una ciutat industrial Russa, a només cinc hores de distància en cotxe de la capital, Moscou. Des de l’inici del conflicte amb Ucraïna pengen de les parets cartells enaltint l’exèrcit rus, que condueix el país cap a l’èxit gràcies a les seves accions heroiques. Els mitjans de comunicació magnifiquen aquesta idea negant l’existència de cap guerra, tot defensant que es tracta d’una operació militar defensiva, on els soldats russos no són ocupants, sinó treballadors per la pau i la llibertat, i on Occident és el culpable de declarar la guerra a Rússia.
Per contrarestar aquesta propaganda i la censura imposades pel govern, un grup d’activistes treballaren perquè la ciutadania canviés la seva opinió sobre el que es coneix com a “operació militar especial a Ucraïna”. En aquest context, durant els caps de setmana de l’estiu del 2022, l’empresari Dmitry Sillin i l’advocada Anastasia Rudenko varen posar el seu granet de sorra repartint al carrer, de forma gratuïta, sis-cents exemplars de 1984, de George Orwell. La idea era que la gent agafés en préstec els llibres durant un parell de setmanes i després els passés a altres lectors. Ells farien un seguiment del projecte mitjançant els codis QR impresos a cada llibre. 
Paral·lelament, posaren en marxa la Biblioteca George Orwell, situada als baixos d’un edifici amagat i mig enrunat, equipada amb un ordinador i centenars de llibres, i que disposa dels serveis d’una bibliotecària. En aquesta biblioteca no cal tornar els llibres, entre els quals es troben exemplars d’Orwell, Kafka, Dostoievski, Sorokin i Erich Maria Remarque, entre altres, i també materials de no-ficció sobre història de la Revolució Russa, les polítiques de Stalin, la caiguda del comunisme i la reconstrucció política de la Rússia moderna. En resum, una selecció de llibres sobre mons distòpics i els perills del totalitarisme, els autors dels quals han estat qualificats d’“agents estrangers”. 
La idea principal de tot aquest moviment és que la gent deixi de creure el que els mostren els mitjans de comunicació, majoritàriament manipulats pel govern, i comencin a pensar per ells mateixos gràcies a la lectura. La bibliotecària Alexandra Karaseva opina que “els llibres mostren als lectors que els poders autocràtics no duren eternament, que tots els sistemes tenen els seus punts dèbils i que tot aquell que comprengui en quina situació es troba tindrà més possibilitats de garantir la seva llibertat.”
Però no tot són flors i violes. El juny del 2023 Rudenko fou processada i condemnada a pagar una multa per desacreditar a l’exèrcit rus a través d’un canal de Telegram, i Silin fou condemnat per pintar el lema No a la guerra! a un edifici, càrrec que va negar, i pel qual va decidir fugir de Rússia. 
Actualment, l’edifici ha sortit a la venda i molts dels simpatitzants de la causa i usuaris han ofert la seva ajuda. Tot és poc perquè aquesta petita illa de llibertat, santuari del pensament lliure, com la descriuen popularment, no desaparegui.