La Casa Rull (en el sentit de família) és una de les més antigues d’Andorra, ja existia al segle XIV, la primera referència documental és del 1403, i al llarg del temps s’hi han anat succeint hereus i pubilles sense que el seu nom canviés. És a partir del segle XVII que mercès a la documentació del seu arxiu podem conèixer detalls de la seva història. Trobem que a aquella època era una casa de pagès de nivell mitjà, dedicada al conreu de terres on obtenien cereals i llegums i que a més a més tenia ramat d’ovelles. Els seus propietaris es van haver d’esforçar a aplicar totes les estratègies i recursos possibles per evitar la seva possible extinció, el seu arxiu n’és un veritable catàleg: hipoteques, vendes a carta de gràcia (vendes de terres amb dret a recuperar-les), posteriors recuperacions, casaments concertats, matrimonis d’hereus o caps de casa que quedaven vidus, etc. 

Va ser a partir de mitjans segle XVIII, que la situació econòmica de la casa va fer un salt per convertir-se en una de les més fortes de la parròquia de la Massana. El 1757 la pubilla de la casa es casava amb Tomàs Perich, un negociant d’Andorra la Vella. Tant ell com el seu fill, del mateix nom, durant més de mig segle van saber aprofitar la conjuntura econòmica de la veïna Catalunya per a dedicar-se al comerç transfronterer, sobretot de mules i ovelles. La càrrega tributària que establia el Decret de Nova Planta respecte als productes catalans, va provocar un important diferencial de preus en relació amb els productes originaris d’Andorra, afavorint aquest comerç. Els guanys que reportava aquesta activitat van ser invertits pels Rull en la compra de propietats, que van anar incrementat de forma notable el seu patrimoni. La riquesa va tenir la seva repercussió en l’estatus social i polític de la casa, si abans els caps de Casa Rull arribaven, només de tant en tant,  a ostentar el càrrec de segon cònsol, a partir d’ara passen a ser cònsol major i al primer quart segle XIX arriben a ocupar la sindicatura. La casa original dels Rull no era la mateixa que coneixem avui en dia, si bé es trobava al mateix lloc, era més petita i compartia l’actual parcel·la amb una altra casa, dita Pere Rull i que va desaparèixer. La casa actual, o almenys la seva carcassa, les parets mestres, va ser construïda l’any 1723, un parell d’anys després del casament d’un hereu. A finals del segle XIX  va patir un incendi, originat a la llar de foc del forn, que va ho va cremar tot, excepte les parets, que eren de pedra, va quedar totalment buida per dins. El propietari d’aquell moment va haver de vendre el bestiar disponible i demanar un parell d’emprèstits per poder-la reconstruir. Resultat d’aquest esforç és la  casa que avui podeu visitar i que va ser convertida en una casa museu mercès a la cessió al Govern feta pel Sr. Josep Perich i que va ser inaugurada l’any 2000. 

La història de la Casa Rull és molt extensa i plena de detalls als quals no podem entrar en aquestes línies, però dintre de la seva individualitat no és una història única, cal entendre-la com un exemple, com una finestra que ens permet veure com van sorgir les grans pairalies andorranes, de com van constituir el seu patrimoni i com el país va entrar en el període que algú ha anomenat, ben encertadament,  el “segle d’or d’Andorra”, el segle de les fargues, dels tractants de bestiar, dels traginers i artesans i els altars barrocs i al que els Rull van contribuir.