La coherència és el valor que permet que les nostres accions siguin conseqüents amb les nostres creences i la nostra manera d'entendre la vida. És important que el nostre pensament i les nostres accions vagin alhora. No podem pregonar uns ideals i actuar de manera contrària. "La felicitat consisteix a posar d'acord els teus pensaments, paraules i fets". (Gandhi).
Etimològicament, prové del llatí cohaerentia i significa que té cohesió. És un terme que es fa servir a física per significar la unió entre dues substàncies. Qualitat que representa la unió entre el nostre sentir i el nostre obrar. Si la nostra manera d'actuar no correspon amb les nostres creences, el que diem no té cap credibilitat. "Quan un no viu com pensa, acaba pensant com viu". (Gabriel Marcel).
Però què representa ser coherent? Com diu el sacerdot Sergio Román: "Som coherents quan, en actuar, la nostra voluntat és conforme amb el nostre enteniment; quan els nostres actes coincideixen amb els nostres principis; quan les nostres paraules van d’acord amb la veritat". Crec sincerament que la coherència fa que moltes persones, encara que no combreguin amb les nostres idees, les respectin.
Ser coherent és ser autèntic, o almenys intentar-ho. El papa Francesc expressa que la coherència és l'element principal del perfil espiritual del cristià. En totes les coses de la vida, diu, cal "pensar com a cristià, sentir com a cristià i actuar com a cristià". És per això que, com a seguidors de Jesús, no podem secundar aquelles accions que atemptin contra els drets fonamentals de les persones, que vagin en contra de la llibertat, la dignitat, la justícia, la igualtat i la defensa de la vida.
D'altra banda, és important ser coherent de paraula i acció amb el testimoniatge davant dels altres, però també davant nostre, davant la nostra consciència que jutja les nostres accions, i especialment, davant de Déu, que tot ho veu i a qui no podem enganyar. Sant Pau diu que "ens mostrem davant de Déu, davant dels àngels i davant dels homes".
Quan les nostres accions no es corresponen amb el que prediquem podem fer molt de mal i fins i tot escandalitzar els altres. Jesús a (Mt 23, 28) critica els escribes i fariseus,  els titlla d'hipòcrites i de ser com sepulcres blanquejats, que per fora són bonics, però que per dins estan plens d'immundícia. 
La coherència és autenticitat i seguir l'Evangeli pot semblar moltes vegades una opció radical i sense sentit. A Jesús no se'l pot seguir a mitges. Ser cristià no és seguir unes normes o preceptes a cegues, sinó viure deixant-se portar per l'Amor que és Crist, de manera que les nostres accions ens defineixin com a seguidors de Jesús. Sant Pau escriu: "Ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi".(Ga 2, 20).
Ser autèntics significa viure conforme i per uns ideals i no deixar-se arrossegar per modes o pel que diran. Hem de seguir el nostre rumb, que és Crist. És important no tenir por, ni vergonya, de manifestar-ho. «Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes». (Col. 3, 23).
Desitjo pensar per mi mateixa i actuar segons la meva consciència, encara que segons algunes persones vagi a contracorrent. No vull seguir per inèrcia allò que fan els altres. «Res, doncs, no hem de procurar tant com no seguir, com si fóssim moltons, el ramat que va davant nostre, anant, no allà on cal anar, sinó allà on va tothom».(Sèneca).
M'agrada definir-me com a catòlica practicant. Els cristians laics podem i hem de posicionar-nos dins la societat, donant testimoni de l'amor que sentim i rebem de Déu; proclamant que l'amor que Déu té per tota la humanitat és font de felicitat i de goig. No pretenc convèncer ningú, només vull donar-vos el meu humil testimoni: Déu ens estima infinitament. "El privilegi de tota una vida és convertir-te en allò que realment ets". (Carl Gustav Jung).