L’Església dedica el mes de juny a la devoció al Sagrat Cor de Jesús que ens recorda l’amor infinit i incondicional de Crist per tota la humanitat.

La devoció al Cor de Jesús existeix des dels primers temps de l’Església, però és al segle XVII quan es difon amb més força. El 27 de desembre de l’any 1673 Jesús s’aparegué per primera vegada a Santa Margarida Maria d’Alacoque, monja de l’Orde de la Visitació de la Mare de Déu, per encoratjar-la en aquesta devoció. Seguidament, continuaren les aparicions cada primer divendres de mes durant dos anys. En aquestes, Jesús li mostrà el seu Cor envoltat de flames d’amor, coronat d’espines, amb una ferida oberta de la qual brolla sang i de l’interior surt una creu.
 
Estant Margarida en adoració davant el Santíssim Sagrament, rep la primera de quatre grans revelacions. Jesús promet a les persones que professin la devoció al Sagrat Cor, dons i gràcies divines i assolir la salvació. Entre d’altres: l’alleujament per als abatuts, resistència a la temptació, consol als afligits, pau a les famílies, benediccions per a la llar, misericòrdia al pecador, força i valor a l’hora de la mort…“Són veritablement innombrables totes les benediccions que, des del Cel, la Devoció al Sagrat Cor de Jesús vessa sobre les ànimes dels fidels, purificant-les, portant-los un grat consol celestial i exhortant-les a assolir totes les virtuts”. (Papa Pius XII).

El 1856, el Papa Pius IX establí la festa litúrgica del Sagrat Cor de Jesús, i uns anys més tard, el 1899 el Papa Lleó XIII consagrà el món al Sagrat Cor de Jesús.

El cor és l’òrgan vital, motor del nostre cos, on neix la força. Per això, la del Cor de Jesús és la més gran de les devocions perquè és on resideix el seu amor, la mateixa essència de Déu, ja que Déu és Amor. “Confiar en el Cor de Jesús és la seguretat de ser estimat més enllà del que es pot comprendre” (Sant Tomàs d’Aquino).

El Sagrat cor de Jesús és refugi i consol. Ens mostra la seva tendresa i infinita misericòrdia. Ens anima a no defallir mai perquè sempre és al nostre costat. Ens encoratja a continuar endavant i no dubtar del seu amor. El cor de Jesús apropa Déu a la humanitat, ja que sent i experimenta els patiments de tot el món. Déu amb el cor sensible i misericordiós de Jesús es revela a la humanitat com el pare amorós que sempre és al nostre costat i que ens estima amb un amor infinit; un amor que no podem arribar a imaginar.

Els records de la meva adolescència i joventut estan molt lligats al Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor de Barcelona. En aquest santuari es venera el Sagrat Cor de Jesús i la Verge del Sagrat Cor, que presideix el cambril. Maria sosté al seu fill als braços. Ell  assenyala amb una de les mans el seu cor i amb l’altra ens indica a la seva mare. Així Jesús ens ensenya que la Verge és la nostra millor mediadora i la propietària del seu cor. Ambdues devocions estan molt presents a la meva vida.

El papa Francesc ens convida a demanar a Jesús que faci els nostres cors semblants al seu: “humils, misericordiosos i perseverants en l’amor, la pregària i les bones obres”. El seu cor ple d’amor atrau cap a Ell tots els seus fills.

Demanem a Jesús que modeli el nostre cor perquè no sigui insensible davant del dolor i enfront de les injustícies del món. Un cor disposat a estimar i a perdonar, tant al nostre proïsme com a nosaltres mateixos. Un cor, amarat pel seu amor, que ens impulsi i animi a continuar endavant, un cor que ens apropi a Ell. Com diu Sant Joan Pau II, “la pitjor presó és un cor tancat”.

“Que el Sagrat Cor de Jesús transformi cada cop més el teu cor fins que sigui perfecte i digne d’Ell” (Sant Pius de Pietrelcina).

“Ara tinc un cor./ Ha après tot el que volia i no té cap por./ Pot despertar de matinada/ i batega malgrat caigui,/ no es rendeix mentre tingui la veu” (Antonio José Sánchez).

Sagrat Cor de Jesús, en Tu confio.