Cada matí comença igual: arribem al centre de dia, ens saludem amb un somriure i intercanviem paraules. Alguns han tingut un despertar plàcid, altres han enfrontat corredisses i trànsit dens. Però, en trobar-nos, deixem enrere la son i ens preparem per rebre els padrins i padrines.
Per a molts, el centre de dia és una segona casa, un espai segur on compartir records, experiències i, sobretot, instants de felicitat. Però, què significa realment ser feliç? Aquesta ha estat la pregunta d’avui.
Hem parlat de la felicitat: com l’entenen, què els fa feliços i si és com la mostren les pel·lícules. És necessari aconseguir grans èxits per ser feliç? A poc a poc, l’ambient s’ha transformat. Hi havia somriures, records en veu alta, mirades perdudes en el passat. Per a alguns, la felicitat és reviure el dia del seu casament, veure néixer un fill, sentir l’orgull d’haver lluitat. Per a d’altres, es troba en caminar per la muntanya, nedar al mar o ballar sense pensar en el temps.
A la seva llista no hi han faltat tres elements essencials: salut, companyia i sentir-se cuidats. Amb els anys, aquests aspectes guanyen importància. Els padrins ens han donat una lliçó valuosa: la felicitat no es mesura en grans gestes, sinó en petits instants plens de significat.
Han après a trobar-la en les petites coses: un cafè compartit, una abraçada inesperada, la música que els transporta a un altre temps. També en la rutina: llegir el diari, veure créixer els nets, gaudir d’un raig de sol en un banc del parc.
Un padrí ens explicava que, de jove, pensava que la felicitat arribaria amb grans èxits. Amb els anys, va entendre que la felicitat no depenia d’això, sinó de les persones amb qui compartia el camí.
Altres ens han recordat que la felicitat pot ser un record: una olor que transporta a la infància, una fotografia que reviu un moment especial, una cançó que et porta a un ball amb algú estimat.
Nosaltres, els qui treballem al centre, rebem cada dia aquest regal. La felicitat també es contagia. Quan algú ens somriu amb sinceritat, quan un padrí ens agafa la mà amb gratitud, quan una padrina ens diu “gràcies per fer-me sentir com a casa”, entenem que la nostra feina va més enllà de les cures.
Ens han ensenyat que no existeixen dies perfectes, però sí moments perfectes dins de cada dia. Que la felicitat no és un estat permanent, sinó una suma de petits instants.
Treballar en un centre de dia no és només una feina, és una oportunitat constant d’aprendre i recordar que la vida està feta d’aquests petits moments.
Potser la felicitat no és més que això, gaudir del que tenim mentre ho tenim. I aquí, cada dia, la veiem reflectida en les seves mirades, històries i manera de compartir la vida amb nosaltres.
