Sí, és veritat que vaig jurar i rejurar que era l’última vegada que en parlava, però els i les meves amigues feministes són pertinaços i jo no seré menys, comprendran vostès. Ho dic pel programa de la Fira del Llibre d’Organyà, d’altra banda sensacional, que insistia a desdoblar el gènere i convocava “autors i autores” [sic] a presentar els seus llibres (i llibros, suposo). Que desdoblin els nostres Honorables, Excel·lentíssims i Molt Il·lustres ho dono per descomptat, perquè són on són per mèrits molt elevats, però òbviament no pels seus coneixements lingüístics. Però que tota una Fira del Llibre, i d'Organyà, bressol del català!, ignori els preceptes de l’IEC, que la tardor passada va decretar literalment i sense embuts que “l’’ús del masculí genèric és una característica de la nostra llengua”, ja són figues d’un altre paner. És exactament com si es declaressin en rebel·lia lingüística i es neguessin a posar accents oberts, eles geminades o hacs mudes amb la coartada que vostès prefereixin. La del desdoblament deu ser combatre el masclisme i visibilitzar –mare meva, les paraules que em fan dir– les “autores”. D’acord que hi ha un il·lustre precedent d’insubmissió lingüística, tot i que per motius que no tenien res a veure amb el gènere: Juan Ramón Jiménez no va escriure mai una g davant de e ni de i. Per ell, tot era je i ji. Jenial, oi? Però és que Juan Ramón era un Nobel, i em sembla que entre els organitzadors de la Fira d’Organyà no n’hi ha cap, de Nobel. Tampoc entre els nostres Honorables ni Excel·lentíssims, ni tan sols entre els Molt Il·lustres. En fi, que per molt que es pensin que estan lluitant heroicament contra el masclisme lingüístic, dient “autors i autores” [sic], lamento dir-los que l’únic que fan és exhibir una ignorància contumaç. I si això els ofèn, a mi no em mirin. Les queixes, als matxirul·los de l’IEC. Però segur que vostès en saben més, on vas a parar.
