En l’era digital, els algorismes són els arquitectes invisibles que modelen la nostra experiència en línia, des de quines sèries mirem fins què comprem o creiem. Aquest fenomen pren una rellevància especial en un lloc com Andorra, que els darrers anys s’ha convertit en la llar de youtubers i influencers que han abraçat aquest enclavament no només pel seu atractiu fiscal, sinó també pel seu potencial com a laboratori social i econòmic en l’era digital.
Andorra, amb la seva petita població i gran connectivitat digital, es presenta com un microcosmos on els algoritmes de recomanació tenen un impacte amplificat. Influencers de renom, la rellevància dels quals depèn de plataformes com YouTube, Instagram o TikTok, estan profundament influenciats per aquests sistemes. Els algoritmes determinen quin contingut es fa viral, quins seguidors veuen les seves publicacions i, en última instància, quins patrocinadors els contacten. Així, aquestes intel·ligències artificials no només guien el comportament dels creadors, sinó que també modelen l’economia del país, que va depenent cada vegada més d’aquesta indústria emergent.
Tanmateix, la comoditat de la personalització algorítmica també té un costat fosc. Els creadors i els seus seguidors viuen en una "bombolla de filtre", un fenomen en què els algoritmes prioritzen contingut afí a les seves preferències, aïllant-los d’idees noves o perspectives diferents. Aquest ecosistema tancat pot fomentar la polarització, un problema creixent fins i tot en un lloc tan idíl·lic com Andorra.
A més, els algoritmes poden perpetuar biaixos, fins i tot en un entorn que es percep com a neutral. Per exemple, les dades d’interacció poden afavorir certs perfils d’influencers per sobre d’altres i generar desigualtats dins la comunitat creativa. A escala global, els biaixos algorítmics ja han mostrat el seu impacte, des de processos de contractació fins a prediccions en sistemes de justícia penal, i Andorra no n’és immune.
En aquest país de  dolça fiscalitat convertit en paradís digital, els algoritmes no només són eines de recomanació, sinó també palanques d’influència econòmica, cultural i social. Per als influencers que han fet d’aquest país la seva base, entendre i navegar aquestes dinàmiques s’ha convertit en una habilitat essencial, mentre que per a Andorra, el repte està a gestionar els riscos d’una economia que depèn cada cop més de forces invisibles i complexes.
El cas d’Andorra és un exemple perfecte de com els algoritmes modelen no només la vida digital, sinó també la realitat física, en una sinergia que està redefinint la manera com es viu, es treballa i es pensa, i més greu encara: la identitat que alguns pengen a les xarxes socials, que és més un desig del que voldrien ser del que realment són.