Ja ho hauria d’haver fet fa temps, perquè al cap i a la fi em dedico a temes tecnològics. L’altre dia em vaig decidir a utilitzar el ChatGPT. Penso que pot ser una eina útil. Abans de començar, em recordo a mi mateix, com si fos un mantra, que hauria de contrastar la informació que em dona. Sobretot en temes amb càrrega política o que fàcilment puguin tenir biaix. Per exemple, no crec que s’equivoqui quan li he preguntat en quins idiomes li puc parlar. Però si li demano sobre l’origen del conflicte a Gaza, això és una altra història. De totes maneres, no li penso demanar res sobre temes polítics.
Una de les primeres coses que he observat és que l’han dissenyada de manera que sembli que pensa el que et diu, cosa que li dona un aire de veracitat. Per exemple, el text de les seves respostes va apareixent progressivament, com un teleprompter dels de la tele. Ves, quina gràcia. A mi, sincerament, aquests efectes visuals em sobren. Però, vaja, ho tolero. Seguidament, li demano que em doni idees per als regals de Nadal (per a mi és un calvari això dels regals, mai m’ha agradat). Un cop rebudes les seves recomanacions, li dono les gràcies. Penso que és bo fer-ho. No pas per la IA, que a mi se’m refot perquè no té sentiments, sinó per allò de no perdre els bons costums. Em respon: “Estic aquí per ajudar-te sempre que ho necessitis”. Perdona? No, ho sento, on anirem a parar. Això de l’emoji ja és massa. No vull que al final ens confonguem tots plegats i que, per inèrcia, al cap dels anys acabem hipnotitzats amb la idea que les màquines estan al mateix nivell que els humans. No. Nosaltres hem creat a les màquines, però les màquines no ens han creat a nosaltres, i per tant mai es podrà establir (ni s’hauria d’intentar establir!) una relació d’igual a igual. Tot al contrari, hem d’evitar que la IA tingui aparença o similitud humana. Total, que li dic que preferiria que no utilitzés emojis ni emoticones. Em respon que d’acord, que ho tindrà en compte.
