Diumenge va ser la festa de la Candelera, coneguda també com a festa de la llum. Candela significa la llum que guia el camí. En aquesta festivitat se celebra la Presentació de Jesús al Temple i la Purificació de la Verge Maria, esdevinguda quaranta dies després del naixement de Jesús. Com a símbol de la llum de Déu, el sacerdot beneeix les candeles i les lliura als feligresos. 

L'Epifania és el misteri de la llum. Quan Jesús neix una estrella sorgeix al firmament. Des del seu naixement, Jesús il·lumina el món. Primer, els seus pares, Josep i Maria, però també els pastors i els mags queden inflamats i transformats per la llum de Crist. Jesús és la llum, per això, el dia de la seva crucifixió i mort el cel s'enfosqueix. L'evangeli de Sant Lluc ho relata així: "Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig" (Lc 23, 44-45).

Jesús es presenta: "Jo soc la llum del món, qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida"  (Jn 8,12). Jesús és La llum que il·lumina les ombres i ens permet veure la vida en tota la seva esplendor, amb perspectiva i transcendència, es veu el món amb el prisma del seu amor. Ell ens diu que nosaltres, com a fills seus, també som llum del món, i que la llum no pot romandre amagada, sinó que s'ha de manifestar perquè les nostres bones obres glorifiquin Déu. Així, tots tenim una missió: som cridats a portar la claror: "Brilla, fes-ho créixer des del cor, fins a l'estrella més alta./ Brilla des del fons del cor./ Brilla sense por" (Fantastic Shine).

Jesús arriba a les nostres vides no de manera directa. La llum de Déu entra filtrada i tamisada, com la que penetra a través de les vidrieres, per no enlluernar-nos amb la seva brillantor. La llum en l’art gòtic es considera un símbol del diví. Representa la presència de Déu i és una metàfora de la saviesa divina que mena el nostre camí: "Els teus dies estan comptats. Fes-los servir per obrir les finestres de la teva ànima i que entri el sol. Si no ho fas, el sol es pondrà a l'horitzó i tu amb ell" (Marc Aureli).

El papa Francesc expressa que som llum quan aprenem a estimar com Jesús, de manera que no és la nostra llum, sinó la de Jesús que es reflecteix a través nostre, per poder arribar a tothom. Així, cadascú espurneja la llum de Déu amb una tonalitat diferent, segons el prisma de la seva personalitat i singularitat.

El llibre Biografia de la llum, del sacerdot i escriptor Pablo d’Ors, que us recomano vivament, descriu la vida de Jesús com a guia, far i llum del món, des del camí de l'evangeli. D'Ors expressa que tots som éssers de llum, i per això busquem la llum, la metàfora més encertada per parlar de Déu. També afirma que "la llum de l'ànima té relació amb la del cel, que totes dues són per fer claror i irradiar, és a dir, per servir de guia als altres". D’aquesta manera tots col·laborem en l'enllumenament del nostre nen interior per fer llum al món.

Tot i que la il·luminació requereix un estat de consciència elevat, un despertar espiritual, en realitat, és l'estat natural del nostre ésser. És sentir la connexió, la universalitat de l'univers i amb Déu, on l'ànima recupera el seu estat natural de consciència i plenitud. Segons Sant Agustí, Déu és la llum que il·lumina la ment i fa visibles les veritats eternes, de la mateixa manera que la del sol fa visibles els objectes físics. "El sentit de la vida sorgeix quan descobrim que som un principi de consciència, un principi de llum, consciència lluminosa. Som llum" (Francisco Dokushô).

Meritxell és la llum del migdia. Com diu el meu amic mossèn Ramon de Canillo, la Nostra Mare és l’alba que ens dona la llum que és Jesús.