Estimat amic Sergi, avui, el dia 30 d’octubre, compleixes noranta-quatre anys, i quina feliç coincidència que ara vius en un lloc que es diu la plaça de la Germandat! Ets tu qui ens has agermanat a tots aquells qui sense planificar-ho ens trobàvem al ja llegendari taller d’Aixovall, a cal Duró, on et vas instal·lar amb la família quan vau arribar a Andorra i vas viure més de mig segle. Per diferents que fóssim els que formem part de la immensa colla d’amics del Sergi Mas, tots som germans d’esperit.

Sempre se’m fon el cor amb la memòria dels temps feliços de l’època pre-Covid quan tots ens reuníem més que ho fem ara i a qualsevol època de l’any aprofitàvem els moments de descans i festa per presentar-nos a la placeta de Santa Filomena per veure’t, Sergi, per explicar-te un nou projecte, per demanar-te un llibre interessant o per portar-te’n un, per buscar consell savi o estrafolari i suport eternament incondicional o compartir un mos i un got de vi. En creuar el llindar ens rebien els felins, encapçalats per la gata Coco, que deies, Sergi, que era la reencarnació terrenal de la teva difunta sogra, i tu els seguies somrient. En agafar la teva mà sempre calenta, encara que fes un fred terrible, tots sense excepció sentíem que ets i sempre seràs la nostra font d’energia i inspiració, el sol i la lluna de les lletres andorranes i dels aspirants a lletraferits. Sèiem sota la parra on creixia la ruda, on el rellotge solar ens delia amb l’eterna promesa de llum i escalf, o a l’interior de la casa, a la vora de tots els brunyidors, burís, cisells, ruletes i rodets, de les capsetes xineses de fusta musicada, de les estàtues de fang, cartells, gravats i fulls coberts de magnífics dibuixos. Amb tu, la tertúlia artística i literària surt espontàniament i no s’apaga mai. 

Quantes llegendes d’Andorra ens has explicat, Sergi, sense mai deixar d’afegir espurnes d’imaginació als fets viscuts i rondalles antigues! Quants projectes t’hem vist portar a terme, quants cartells, auques i exlibris t’hem vist enginyar, quants nous i magnífics llibres, El moble a Andorra, Aspectes de l’art popular d’Andorra, L’art de musicar la fusta i molts més... Ara esperem amb candeletes el llibre sobre el pa, si ja l’has donat per acabat, i Tafatans, la continuació de Cassigalls...

Hi ha qui diu que tot el que hi ha de bo a l’Andorra del segle XXI ha sortit del taller de Sergi Mas, s’hi ha covat, coneix les teves obres, sap qui ets i t’adora. Desitjant-te sobretot salut, totes les criatures mitològiques i reals que has dibuixat, esculpit, gravat, pintat, descrit, imaginat i materialitzat, tota la teva Andorra somniada i els seus poetes i polítics, cuiners i constructors, fotògrafs i barbers, pastors i arxivers, tots, sense excepció, et diem i et cantem a viva veu: per molts anys, Sergi Mas!