Marco és una pel·lícula ultra recomanable que hauria de donar deu premis Goya i deu Gaudí a Eduard Fernández. Els directors Aitor Arregi i Jon Garaño construeixen un retrat genial d’un narcisista mentider que es va fer passar per deportat a un camp nazi i, fins i tot, va presidir l’Amical de Mauthausen i que ja havíem conegut a El impostor, de Javier Cercas.

Enric Marco va enlluernar tothom amb el seu relat impactant, era un excel·lent comunicador, un actor capaç d’explicar sense parar l’horror dels camps nazis perquè no tenia el trauma dels veritables deportats, no estava psicològicament paralitzat i destrossat com ells. Les seves ganes de figurar el van tornar insistent, seductor, capaç de convèncer els polítics quan ningú gosava fer-ho. El seu discurs funciona  millor que el dels homes que diuen la veritat, més apagats, discrets, avorrits; molt tristos. 

El 2005 l’historiador Benito Bermejo descobreix la seva veritable història, aporta proves, dades, documents que demostren clarament que mai va trepitjar un camp de concentració nazi. La notícia apareix en diaris, ràdios i televisions i provoca un escàndol, ell és apartat de tots els càrrecs i ningú més creu una paraula que surt de la seva boca. La mentida queda clarament al descobert. Què hauria passat si, en lloc del 2005, la mentida s’hagués fet pública avui, ara, el 2024? No és un exercici de gimnàstica mental gratuïta. Què passaria si la mentida la divulguessin els mitjans de comunicació tradicionals, tele, ràdio i premsa, però també totes les xarxes socials, que són la font d’informació de cada cop més persones, especialment la gent jove? Quedaria clar i evident per a tothom que Enric Marco diu una mentida? Quedaria apartat de tot i no se li donaria mai més credibilitat? O, al contrari, ell i alguns sectors aprofitarien per seguir divulgant la seva història falsa? Qui aniria a mirar les proves documentals a part de Bermejo? Aprofitaria el seu do com a comunicador per seguir amb el relat emocional i impactant? Quedaria diluïda la mentida? Amb uns bons TikToks i tuits negacionistes de la mentida es podria fer córrer la confusió? Què més podria inventar Marco?

Segons l’International Computer and Information Literacy Study 2023 (Icils) que estudia les competències digitals, cada cop tenim menys capacitat crítica per diferenciar veritat i mentida. Carina Farreras recollia a La Vanguardia les principals conclusions d’aquest informe i assenyalava que els joves –i molts adults– no s’informen en mitjans convencionals, sinó en xarxes on no saben quina és la font, qui explica què i com ho prova. I encara més, vivim un moment de manipulació de la informació (això no seria nou) però ara, la mentida no penalitza, no fa aturar l’activitat. Molt sovint el mentider pot seguir dins una nebulosa, mantenint les seves històries, ni tan sols ha de plegar. Què hauria passat amb Marco el 2024?