El xup-xup sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea, ja de per si prou intens a les xarxes socials, especialment per part dels contraris al text finalment tancat, i a través d’articles d’opinió als mitjans de comunicació, s’ha incrementat de forma exponencial arran de la publicació dels resultats de l’Anàlisi d’impacte de l’acord d’associació Andorra–UE per part d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), un estudi llargament esperat i que, com no podria ser d’una altra manera, ha generat comentaris de tota mena, fins i tot entre aquells que ni tan sols s’han dignat a llegir-lo.
Articles d’opinió defensant les bondats de l’acord i mantenint la tesi que un cop conegut l’estudi d’impacte l’únic motiu per dir no és simplement la por al desconegut, al canvi o al fet de poder millorar; articles de, a priori favorables al text, que donen munició als contraris simplement per animadversions personals; piulades posant de relleu les limitacions d’un treball, que de fet els mateixos autors han reconegut que hi són, amb l’objectiu únicament de treure-li tota credibilitat i d’invalidar-lo com a un element més per poder valorar amb coneixement de causa el que pot significar o no per al país un acord d’aquestes característiques i poder acudir al referèndum amb un vot plenament conscient, sigui en el sentit que sigui; i també tota una sèrie de piulades i posts, algunes amb nom i cognom que sempre és d’agrair davant tant covard que s’amaga darrere de perfils falsos, intentant, conscientment i amb mala fe o perquè simplement no han llegit o entès l’estudi, fer dir al treball de l’ARI coses que no diu, com per exemple que amb l’acord el producte interior brut creixerà un 5% en 25 anys.
La importància de la qüestió mereix evidentment un debat, però aquest hauria de ser honest i no fer-se a partir de fal·làcies i arguments que no s’ajusten a la realitat.