Últimament, em fa la sensació que vivim moments contradictoris. D'una banda, la nostra connexió amb les coses sembla ser fluida, tot va i ve i el nostre nivell d'atenció dura menys que la memòria dels peixos. A més, ens hem acostumat al fet que la majoria de les coses amb les quals interactuem siguin digitals: la música, els llibres, les pel·lícules, etc. El físic ha perdut el seu estatus. Però, d'altra banda, el vintage i retro té un lloc bastant important en el mercat, encara que sigui del col·leccionisme.

Per què? Perquè apel·la a la nostàlgia, aquest sentiment que ens fa creure –perquè no sempre és veritat– que tot el passat va ser millor. I és aquí on podem equivocar-nos. És clar que les experiències no són extrapolables i n'existeixen tantes com éssers humans en el planeta, però faríem bé si intentéssim, de tant en tant, ser més objectius, no sols amb el que ens envolta, sinó amb la nostra vida en general. I això inclou la nostra història.

Em sembla fonamental que les persones estiguin reconciliades amb la seva història, perquè moltes vegades vam ser víctimes de situacions que, evidentment, no vam poder controlar. I per això fa falta utilitzar totes les eines que tinguem a la nostra disposició.

La teràpia, sigui quin sigui, n'és una. Jo soc argentí, per la qual cosa el concepte de veure un psicòleg és, per a mi, gairebé tan natural com prendre'm una tassa de cafè, i cadascú decidirà el que considera millor si és el cas. Però sanar el passat és important per entendre que el ja ha succeït no es pot canviar, però com diu la famosa frase: l'important no són les cartes que ens toquin, sinó com juguem amb elles. Perquè estar reconciliat amb el passat ens dona una visió més objectiva de les coses i evita que la nostàlgia ens jugui males passades.

De vegades em fa la sensació que tot això funciona igual que quan hem de passar pel procés de fer el dol d'una relació amorosa que ha fracassat. La realitat és que, si en lloc de recordar els primers dies i el moment en què ens vam conèixer, penséssim per què la relació va arribar a la seva fi, el dol seria molt més fàcil. Però tot això porta temps, que és una de les parts de l'equació que més ajuden.

Hi ha una frase que diu: tragèdia+temps=comèdia. I encara que això pugui no ser el més representatiu en segons quines circumstàncies, ens pot ajudar a relativitzar una mica més i així entendre i acceptar que el que ens succeeix a vegades és més clar del que podem veure. D'aquesta manera, si tenim una mica de sort, la nostra mirada estarà menys contaminada per tants biaixos, que l'única cosa que fan és condicionar la nostra veritable naturalesa, i no necessitarem cap màscara per a vendre el que no som ni per a aïllar-nos del món real.