Recordo, entre altes evocacions entranyables, un dels moments més esperats d’aquests dies en la meva infantesa: quan el pare aterrava de la feina amb el cistell de Nadal. Els obsequis venien dins una maleteta de cartró lletja a matar destinada a amuntegar-se, a l’arbre de davant de casa, amb els embalatges buits de la resta de paneres del barri. No tinc clar d’on sorgia el sentiment d’expectació, i és que ja sabia que hi hauria el mateix de cada any: un Rioja normalet, un xampany barat, quatre torrons i un paquet de neules que, com no, arribaven fetes miques.
La cosa fa temps que ha canviat, i la indústria del sector, a més d’aguantar el xàfec de les darreres crisis, ha maldat per adaptar-se als nous aires per tal de no desaparèixer. Enguany, sense anar més lluny, una de les ofertes més populars és el lot Hipster. Està concebut per a gafapastes quarantins que encara van al Sònar, i es presenta en un guapi-cabasset de vímet sostenible. Hi trobem mitja dotzena d’ous, formatge i iogurts de cabra provinents d’animals criats en llibertat a l’illa d’Utopia: els productes, és clar, són recollits i munyits amb l’autorització expressa de les propietàries. Arrodoneix el conjunt una selecció de melmelades bio per maridar amb els lactis, perquè per Nadal, el modern que res no marida, res no val. Existeix també la versió Amants del vermut, beguda que tan de moda torna a estar: 750 cl de l’apreciat licor embotellats en una ampolla de disseny, de tirada limitada i numerada, bufades per artesans elfs a les fargues de vidre del bosc de Rivendell. Amb el millor acompanyament: escopinyes recol·lectades sota la lluna plena un cop cada setanta-cinc anys, coincidint amb la visita del Halley. La tradició mana que les arrepleguin una noia i un noi verge, però com que el jovent cada vegada s’estrena abans, trobar mà d’obra està posant-se impossible. Entre tant, guanyen empenta les opcions regionals, amb l’Euskadi al capdavant: xacolí, falca d’Idiazabal, bonítol de la conservera d’una aldea inaccessible i duo de dantzari i txistulari: surten de la capsa per Sant Esteve, abans del dinar, i l’amenitzen amb un repertori de danses tradicionals.
En determinats països europeus, a Espanya en particular, està arrasant Inepte, l’assortiment per a polítics, que majoritàriament tampoc són el que acostumaven a ser. Incorpora, entre d’altres, un manual de bones maneres i un val de descompte per matricular-se a la universitat on els van regalar la primera llicenciatura. A les unitats originals s’incloïa una foto d’Angela Merkel, però amb el nivell que es gasten alguns ara n’hi va una dels Germans Marx i una botzina com la de Harpo. Posats a fer el pallasso, val la pena inspirar-se en professionals.