Durant l’edat mitjana, Andorra, com altres territoris europeus, no va quedar exempta de les dramàtiques persecucions a bruixes que marcarien aquest període històric. Tot i la seva situació geogràfica aïllada i el seu sistema polític peculiar, el Principat d’Andorra va ser testimoni d’una sèrie d’execucions de dones acusades de bruixeria, la qual cosa reflecteix un fenomen que es va estendre per tot Europa i que va tenir conseqüències profundes en les comunitats rurals i en les creences populars.
La caça de bruixes a Europa va començar a guanyar força a partir del segle XV, en un context d’intenses creences religioses, malalties desconegudes, i una Europa en ple canvi social i econòmic. Les acusacions de bruixeria s’utilitzaven per justificar els fenòmens que la societat no entenia, com l’aparició de plagues, malalties o males collites. La figura de la bruixa va ser vinculada a la possessió de coneixements arcaics, sovint associats amb rituals pagans, i la pràctica de màgia negra, per la qual s’acusava moltes dones de fer tractes amb el dimoni.
A Andorra, malgrat la seva naturalesa petita i aïllada, les influències religioses i les pràctiques de persecució no eren alienes. En el segle XVI i XVII, el Principat estava sota l’ombra de la Inquisició, que va ser autoritzada per la Santa Seu per investigar i erradicar heretgies i pràctiques relacionades amb la bruixeria. Els documents històrics mostren que a Andorra van tenir lloc diversos judicis i execucions de dones acusades de bruixeria. Aquests processos eren sovint motivats per rumors locals, disputes personals o, fins i tot, com a manera de controlar la població en èpoques de crisi social o econòmica.
El procés judicial a Andorra seguia sovint el model de la Inquisició, amb tribunals formats per figures religioses i autoritats locals. La tortura era una pràctica comuna per extreure confessions de les acusades, i moltes dones es veien obligades a acusar-se elles mateixes de pràctiques satàniques, fins i tot quan eren innocents. Aquestes accions van ser alimentades per l’escepticisme de la societat envers les pràctiques tradicionals i per la creença que la bruixeria posava en perill l’ordre establert.
Les acusades, sovint dones soles, velles o amb poc suport social, eren condemnades a ser penjades, cremades a la foguera o sotmeses a altres formes de càstig extrem. Les seves morts no només representaven una tragèdia personal, sinó també una manifestació de la por irracional que els conflictes socials, la ignorància i la superstició podien generar en una societat medieval tancada.
La caça de bruixes a Andorra va tenir un impacte profund en la comunitat. Les famílies i els pobles es van veure sacsejats per la violència i la desconfiança que generaven aquests processos judicials. L’església, com a institució dominant, va jugar un paper clau en les persecucions, aprofitant-se de l’autoritat religiosa per consolidar el seu poder i influència. Aquestes accions també van fomentar una cultura de la por on l’acusació de bruixeria es convertia en eina per controlar les dones i les minories marginades.
Tot i que la persecució de bruixes va disminuir al segle XVIII, a Andorra, com en molts altres llocs, el record d’aquests tràgics esdeveniments va perdurar en la memòria col·lectiva. Les bruixes no només van ser vistes com a víctimes de la superstició, també com a símbols d’una època fosca en què la por a l’estrany i l’incomprensible podia portar a actes de crueltat i injustícia.
La persecució de bruixes a Andorra durant l’edat mitjana és una peça fonamental per entendre no només la història del Principat, sinó també els mecanismes de control social, religiós i polític que es van implementar durant aquest període. Les execucions de bruixes reflecteixen les creences de l’època, però també la vulnerabilitat d’aquells que eren considerats “altres” o que vivien fora de la norma establerta. A través d’aquestes atrocitats, podem veure un capítol obscur en la història d’Andorra i una connexió amb els esdeveniments històrics europeus més amplis que van marcar la persecució de les bruixes en el passat.