Des que l'ésser humà va començar a transformar el seu entorn amb la tecnologia, la por al canvi ha estat una constant. La societat, per naturalesa conservadora, sol veure amb recel qualsevol avenç que desafiï els seus paradigmes establerts. Avui, la intel·ligència artificial (IA) s'ha convertit en el nou malvat de torn, despertant preocupacions apocalíptiques sobre el futur de l'ocupació, la creativitat humana i fins i tot la supervivència de l'espècie. Però, és realment una amenaça sense precedents o simplement un altre capítol en la llarga història de la por al progrés?
A principis del segle XX, l'electrificació dels carrers de Barcelona, i concretament del carrer Balmes, va desfermar el pànic entre els seus veïns. La premsa catalana de l'època reflectia l'angoixa de la població, que temia ser electrocutada en caminar per la ciutat il·luminada amb bombetes en lloc dels tradicionals fanals de gas (el meu avi havia treballat de fanaler a Barcelona). Més enrere en el temps, amb l'arribada del ferrocarril, es creia que viatjar a més de 30 km/h provocaria que el cervell humà explotés. I, tanmateix, avui ens desplacem a més de 500 km/h en trens d'alta velocitat sense el menor sobresalt.
El rebuig inicial a la IA segueix la mateixa lògica. Es tem que les màquines desplacin els treballadors, que la creativitat humana sigui reemplaçada per algorismes i que la presa de decisions es deshumanitzi. No obstant això, la història ens ensenya que les innovacions, lluny de destruir la societat, solen reconfigurar-la i generar noves oportunitats. La Revolució Industrial, malgrat les prediccions catastròfiques, no va enfonsar la humanitat en la misèria, sinó que la va portar a nivells de desenvolupament mai vistos.
La IA no és diferent. Si bé és innegable que portarà desafiaments, també ofereix oportunitats inèdites en educació, salut, ciència i molts altres camps. La clau no està a rebutjar el canvi per por, sinó a gestionar-lo amb intel·ligència i previsió. La por al futur és comprensible, però si alguna cosa ens ensenya la història és que, un cop la por es diposita, el progrés acaba beneficiant la humanitat molt més del que la perjudica.
Fa pocs dies he tornat de Los Angeles (Califòrnia) a on vora del 50% dels taxis són ja autònoms, sense conductor, funcionen amb càmeres i intel·ligència artificial, i ja s’ha reduït el cost d'assegurances, sinistralitat i personal.
Serà la IA el final de la civilització tal com la coneixem? Probablement no. Però el que sí que és segur és que, d'aquí a unes dècades, mirarem enrere i ens riurem de les nostres pròpies pors, igual que avui ho fem amb aquells que temien morir electrocutats sota un fanal del carrer Balmes.