La primavera andorrana ofereix, des del punt de vista climàtic, múltiples aspectes de gran interès. Podem dur a terme l’anàlisi termopluviomètrica i examinar, per exemple, les dades de temperatura i de precipitació de l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica de FEDA (1.135 m d’altitud), corresponents a l’estació primaveral. Aquesta estació primaveral és la que, per convenció meteorològica internacional, formen els mesos de març, abril i maig, a l’hemisferi nord.
Oferim als lectors aquest article amb el propòsit d’actualitzar, revisar i completar algunes de les informacions que presentarem en un article homònim publicat al Diari d’Andorra l’abril de l’any passat. Exposem ara un seguit de dades que arriben fins al mateix any actual, el 2024, la qual cosa ens omple de satisfacció, ja que gaudim de la possibilitat de poder disposar de les dades permanentment actualitzades de l’arxiu de dades meteorològiques que, dia rere dia i mes rere mes, publica el Govern d’Andorra al web meteo.ad.
L’estació de la central de FEDA és la que compta, a Andorra, amb les sèries més coherents de dades de precipitació d’una gran amplitud temporal. L’arxiu de dades diàries es remunta el setembre del 1934, i el de valors anuals, amb els dotze mesos complets de cada any, el 1929, per la qual cosa l’estació ofereix un marc temporal idoni per a l’estudi de l’evolució de les tendències de la precipitació a casa nostra.
Per a les temperatures, hem decidit utilitzar la sèrie de temperatures mitjanes mensuals de la central de FEDA com diem, de març, abril i maig dels dos períodes de trenta anys 1965-1994 i 1995-2024, que, per la seva longitud, ja tenen una significació climàtica. Per a les precipitacions, hem treballat amb els dos períodes de quaranta anys 1945-1984 i 1985-2024, el primer, que no denota canvi climàtic, i el segon, amb canvi.
Pel que fa als valors termomètrics, s’observa un increment dels valors mitjans els tres mesos primaverals en els darrers trenta anys. Així, mentre les mitjanes termomètriques foren, en el període 1965-1994, de 5,5 ºC al març, de 7,5 graus a l’abril i de 10,9 graus al maig, han estat en el període 1995-2024 de 6,8, 9,1 i 12,5 ºC al març, a l’abril i al maig, respectivament. Aquesta pujada tèrmica reflecteix, naturalment, el conegut escalfament planetari dels darrers temps.
El que hem percebut durant molts anys de la primavera a casa nostra, quan érem més joves, és el d’una estació de l’any força desavinent pel que fa a les característiques del temps i del clima, una falsa primavera, ja que a Andorra, com al conjunt del Pirineu, aquesta estació s’instal·la amb dificultat. Moltes primaveres andorranes mostren un temps variable i força inestable, amb ruixats freqüents i nuvolositat abundant, que ofereix un contrast marcat amb uns hiverns que moltes vegades són anticiclònics i bastant assolellats. Això resulta especialment clar els mesos d’abril i de maig. A l’abril, i en qualsevol data del mes, pot nevar d’una manera intensa a qualsevol cota del país, i també neva al maig. El temps desavinent es prolonga molts cops fins a mitjan juny, i fins i tot cal esperar de vegades cap a Sant Joan perquè arribi l’estiu.