El percentatge de pluja o neu que aporten els dies primaverals de precipitació igual o superior a 15,0 mm respecte de la precipitació total de la primavera s’ha mantingut pràcticament idèntic a la central de FEDA en el període 1985-2024 respecte del 1945-1984 (aquest percentatge és del 44,4% i en el quarantenni 1945-1984 fou del 44,7%). Per tant, les precipitacions diàries més copioses no tenen al trimestre març-abril-maig un pes percentual més important que abans.

Un altre càlcul que hem efectuat és ajustar les sèries primaverals de precipitació màxima diària de cada any de la central a la distribució de probabilitat GEV (General Extreme Value), la més emprada per ajustar sèries climàtiques, a fi d’obtenir les quantitats màximes esperades en 24 hores per a diferents períodes de retorn. El període de retorn és el nombre d’anys que per terme mitjà ha de passar perquè torni a produir-se un fenomen d’una magnitud igual o superior a l’ocorregut, o, donant la volta al concepte, i pel que fa  a la variable de la precipitació, la quantitat de pluja que s’espera assolir cada “x” anys. D’aquesta manera, podem estimar si les intensitats diàries primaverals s’han incrementat o no. Per a un període de retorn de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 anys, les quantitats primaverals màximes esperades a escala diària són, en el període 1945-1984, a la mateixa central de FEDA, de 47, 56, 64, 74, 81, 88 i 96 mm, respectivament, i de 42, 52, 64, 83, 101, 123 i 158 mm en el període 1985-2024. Sembla que, per la banda alta (períodes de retorn de 100, 200 i 500 anys), la intensitat pluviomètrica en 24 hores ha augmentat d’una manera considerable a la primavera al nostre país.

I si bé no es disposa ara per ara de prou dades estadístiques per corroborar-ho definitivament, cal assenyalar que als darrers temps també sembla percebre’s una tendència a l’increment de les intensitats horàries i subhoràries de la precipitació, en la qual cosa podria tenir un paper més o menys important l’escalfament global.

Anys enrere, una primavera de precipitacions habitualment generoses i sovintejades podia compensar fins a un cert punt un mal hivern de neu de cara a assegurar les reserves hídriques de l’estiu. Actualment semblaria que les precipitacions primaverals són, a escala horària, i fins i tot subhorària, més irregulars i concentrades en el temps, de manera no infreqüent de caràcter torrencial, per la qual cosa queda compromesa la reserva d’aigua a l’estiu si a l’hivern les precipitacions de neu no han estat suficients.

A l’últim, i com a colofó al nostre article, exposarem alguna de les innombrables dites que, d’una manera tan encertada, hom ha forjat sobre el temps meteorològic de la primavera. Març, falsa primavera que enganya el bestiar. Març és traïdorenc, tant fa calor com de sobte hi retorna el fred. A l’abril, en fa mil. Abril és molt variable, experimenta tots els tipus de temps. Abril que abrileja, primavera que fueteja. Molt indicador de la primavera andorrana: quan l’abril és mostra variable i inestable, sol produir un temps desavinent, humit, fred, plujós, que costa de passar. Si plou per Sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptat. La segona i tercera dècades de maig i les primeres setmanes de juny estan presidides per la inestabilitat atmosfèrica. I també, no és bon maig si no deixa bassa plena.