Amb el regust encara als llavis després dels festejos amb motiu del 25è aniversari de l’aprovació de la Constitució d’Andorra per part del Consell General aquell ja llunyà 14 de març de l’any 1993, crec que seria interessant recordar la que fou la primera norma fonamental d’Andorra, la Constitució de 1934, redactada pel pintoresc aristòcrata Borís Mikhàilovitx Skósirev-Mavrusov, un poliglot aventurer rus –d’ulls blaus, monocle i bastó amb empunyadura de plata– que va aconseguir autoproclamar-se Sa Molt Serena Altesa Borís I, príncep de les Valls d’Andorra, lloctinent de Sa Majestat el rei de França, defensor de la Fe, amb el vot a favor de 23 dels aleshores 24 consellers generals.

Malgrat que el seu regnat li durés només tretze dies, va tenir temps suficient, amb atribucions concedides pel M. I. Consell General, per redactar una Constitució, la primera de la història del nostre país, que fou aprovada el 10 de juliol de 1934. Amb tan sols disset articles, aquesta Carta Magna introduïa per primer cop a Andorra la llibertat política, religiosa, de premsa, de circulació i de pensament... Fins i tot matisava que hi hauria només tres ministres –Presidència i Justícia; Hisenda (Tresor, Turisme, Obres Públiques), i Interior (Política, Instrucció Pública, Cultura i Higiene)– i que Sa Altesa el príncep s’encarregaria de la formació de l’exèrcit nacional i de la representació del Principat a l’estranger.

Ben mirat, segur que el pressupost seria més suportable per al país que el que avui ens presenten els polítics... Fins i tot, d’acord amb l’article 6 del decret signat per Sa Altesa el príncep a l’exili, l’11 de juliol del 1934, tots els delinqüents socials del país podrien gaudir d’una amnistia...

Però no tots els països han tingut tanta pressa com el nostre per aprovar una Constitució. Anglaterra, per exemple, tot i ser l’artífex del constitucionalisme, encara no en té, de Constitució escrita, com tampoc Nova Zelanda, Israel, Canadà, Líbia i Oman. En canvi, San Marino, un petit i humil país com el nostre i amb dos caps d’Estat com nosaltres, però en versió republicana, pot vantar-se no solament de ser la república més antiga del món –va ser fundada l’any 301!–, sinó també de tenir la Constitució més longeva de la història! I és que els microestats, el que tenen petit és la superfície i no la iniciativa!

De la nostra segona Constitució, l’aprovada per referèndum l’any 1993 amb un 74,19% dels vots i signada pels prínceps, Joan Martí i François Mitterrand, en parlarem un altre dia però, com deia el poeta, historiador i membre del Partit Liberal Britànic Thomas Babington Macaulay, primer baró Macaulay de Rothley, una bona Constitució és infinitament millor que el millor dèspota...