En el seu llibre Origines historiques de la question d’Andorre, publicat el 1885, Charles Baudon de Mony ens endinsa en un moment històric d’Andorra molt interessant.
De lluny ve la relació de sobirania entre els senyors de Caboet i l’església d’Urgell. El 1110, Guillem Guitard de Caboet ja fa constar que són vassalls de l’església d’Urgell en relació amb Andorra a més de donar-li alguns dels seus castells. Aquest fet serà confirmat pel seu successor, Miron, així com el seu fill Ramon. Aquest no va tenir fills i va voler mostrar la seva pietat cap a l’església.
El seu germà Arnau no estava gens d’acord i, en ser el seu hereu, s’hi va oposar amb totes les seves forces. Tal com ens explica de Mony, en Ramon va perseverar en els seus projectes i va donar a l’església les valls de Sant Joan i de Caboet, estipulant que l’Arnau les tindria de l’església com a vassall. Fins i tot li va cedir completament les valls d’Andorra. Per descomptat, el seu germà Arnau va posar el crit al cel i no estava disposat a acatar les condicions que li imposaven. De cap de les maneres acceptaria la sobirania de l’església i des d’aquell moment hi va haver una trencadissa, emprant la violència quan va caler per canviar la situació. Li va treure totes les seves possessions, fins i tot el cavall, però això no va fer que canviés de parer.
La determinació de Ramon va ser més forta que el maltractament d’un germà massa ambiciós, ingrat i violent. Deixaria les terres al bisbe i l’Arnau s’havia de declarar vassall d’aquest. En cas de negar-s’hi el desheretaria.
Com era d’esperar, Arnau s’hi va negar i va entrar en conflicte amb el bisbe que mantenia enèrgicament els drets de l’església i es va veure obligat a aprovar una guerra contra el vassall rebel. El 1159, Arnau va buscar aliats contra el bisbe d’Urgell, que en un primer moment van acceptar fer-li costat. Però aviat, aquests s’ho van repensar i es van posar a les files del bisbe. Trobant-se en un camí sense sortida, a l’Arnau no li va quedar més remei que pactar amb el bisbe un acord. Segons ens conta Baudon de Mony, es reconeixia d’aquesta manera públicament la sobirania de l’església d’Urgell sobre Andorra. L’acte de submissió comptaria amb la presència dels personatges més importants i per tant n’eren la garantia.
Arnau, vençut, es remetria a la misericòrdia del Bisbe, que consentiria amb bondat a tornar-li les valls de Sant Joan de Caboet així com el feu de les valls d’Andorra sota la sobirania de l’església. Arnau hauria de complir vàries obligacions i prestar un jurament especial. Tot i així, el bisbe, suavitzaria el càstig i tindria en compte l’amor propi ferit d’Arnau fent-li diverses donacions, essent la principal un quart del delme del pa i del vi de la Seu així com una casa a la mateixa vila. S’establia també que els successors d’Arnau haurien de prestar el mateix jurament de fidelitat.