Andorra ha d’avançar en el seu temps i així ho veu el seu veguer francès, Charles Romeu. Estem al 1887 i Romeu escriu al secretari de la vigueria, Bonaventura Moles, per donar-li les gràcies per les informacions que li envia. Romeu comenta que ha escrit al síndic general en relació a la revisió de la Reforma.
Li diu que seria desitjable que la Comissió fes una obra completa i tractés sobretot els temes com la definició dels caps de casa i la confecció de llistes electorals a cada parròquia; la votació separada d’Andorra i d’Escaldes. Es pregunta també si el vot ha de ser públic o secret i si es pot fer per procuració així com s’han de comptar els vots i què és la majoria absoluta.
També li diu a seu secretari que compta molt amb el zel i la intel·ligència del seu parent Moles (Joan Antoni) a qui el defineix com “el nostre amic d’Encamp” i que sens dubte tindrà una gran influència en la Comissió per veure regular avantatjosament aquestes qüestions essencials que fins aquell moment han donat lloc als esdeveniments més lamentables. Reafirma que compta amb ells i amb els amics de les Valls per aconseguir un resultat satisfactori tal com ho exigeixen el bé i la propietat del país.
Unes setmanes més tard, Romeu escriu al prefecte per tal d’informar-lo de la deliberació que ha pres el Consell General i sobre les conseqüències polítiques que hi haurà. El Consell ha examinat diversos punts de la Reforma i els ha interpretat. El veguer francès només ha tingut temps de conèixer la deliberació que va enviar-li immediatament al prefecte perquè no li poguessin imputar cap retard en transmetre la informació. Pel que sap Romeu, el mateix dilluns el síndic general havia portat al Bisbat de la Seu d’Urgell una còpia d’aquest document que, duplicat, li va ser tramès a ell a través de la Delegació Francesa. Romeu està empipat perquè la Mitra va rebre la còpia dos dies abans que França i així ho ha fet saber al síndic general. Li ha comentat que ha estat molt sorprès de la manera d’actuar d’aquest envers França i que el seu deure és tractar de forma igual tant França com la Mitra. Segons explica Charles Romeu, el síndic no ha negat el fet i ha intentat que el Consell General torni a caure en la culpa, o almenys la negligència, la qual cosa Romeu pensa que és poc probable.