El 1887, la deliberació del Consell General per la nova Reforma andorrana preocupa a França. El veguer francès explica al seu prefecte que només coneix un punt de la decisió del Consell que és la separació de la votació per als quarts d’Andorra i d’Escaldes. Aquest és també, al seu entendre, el punt més important i sobre el qual la Mitra va ser derrotada per 16 vots. És una derrota a la qual no s’esperava gaire i que certament no s’acceptarà sense provocar reclamacions fundades sobretot sobre els tres arguments principals que Romeu ja ha tingut l’honor de donar a conèixer al prefecte amb anterioritat. Pel moment cal esperar un intercanvi d’explicacions sobre aquest tema.

No obstant això, pensa que ara s’ha aconseguit per part de França un avantatge real i que augura un bon resultat de les pròximes eleccions que garantirà l’ordre públic durant la votació. Expressa al prefecte el seu sentiment que s’ha assolit un començament d’èxit i el millor efecte. En cas que hi haguessin dificultats, la Delegació francesa procediria a l’examen de la decisió del Consell, si pogués reconèixer que en la seva obra el Consell s’ha quedat dins dels límits del seu dret d’interpretació (art XI de La Reforma). Per ell, cal doncs procedir abans de res a l’examen de la decisió del Consell en el punt de vista de la competència i si és rotund en la mesura en què seria convenient escriure en els sentits abans indicats al síndic general tant com sigui possible abans que la Mitra hagi manifestat les seves objeccions.

En qualsevol cas, el moviment favorable a les idees franceses s’accentua cada vegada més i potser hauria arribat el moment que França actués amb fermesa i resolució. La Mitra comprèn perfectament aquesta situació i veu que el seu ascendent tan ben establert des de fa molt de temps a les Valls està disposat a escapar-se’l, els partidaris l’abandonen, així la parròquia de Sant Julià es transforma ràpidament i gira dia a dia pel costat francès. Els caps del partit episcopal i les seves autoritats senten el mal i redoblen l’activitat per apoderar-se’n. Lino Freixa va anar a Canillo per reinstal·lar-hi l’antic capellà que sempre ha fet una guerra acarnissada contra França i que des de feia temps havia abandonat aquesta parròquia on se sentia poc segur. Quant a l’actitud del síndic general, que no era més que ambigua, s’ha tornat clarament hostil a la influència francesa. Charles Romeu pensa que potser no fa més que obeir una consigna del bisbat d’Urgell on va almenys una vegada per setmana. No va ocultar al Consell el seu descontentament amb la deliberació presa. Tenint en compte l’estat dels esperits al país, no creu que pugui conservar la sindicatura més enllà de les eleccions de desembre.

Per acabar, Romeu explica també que Jean-Augustre Brutails –historiador i arxiver autor entre d’altres del conegut llibre La coutume d’Andorre– tornarà a l’endemà de la Seu on continua els seus estudis. Marxaran en direcció Soldeu i Porté.