El consum de cannabidiol (CBD) ha experimentat una popularitat creixent els darrers anys, especialment pels seus efectes beneficiosos per a la salut. Tanmateix, a Andorra, persisteix un buit jurídic preocupant pel que fa a la regulació del CBD, fet que obre la porta a empresonaments preventius i a un mercat negre en plena expansió, per la qual cosa la qualitat dels productes disponibles queda compromesa.

La importància de la regulació del CBD a Andorra:  el cannabidiol, extret de la planta de cànnabis, és reconegut per les seves propietats terapèutiques, segons uns estudis del New England Journal of Medicine, especialment per reduir l’ansietat, els dolors crònics i les inflamacions. Malgrat aquests avantatges, l’absència d’una regulació clara crea un terreny propici per a les desviacions. Un jove es troba en detenció per la simple possessió de flors de CBD, mentre que aquesta substància es ven legalment en diversos establiments dels països de la Unió Europea.

El buit jurídic actual, o la manca de regulació, també afavoreix un mercat negre on el contingut en THC (el compost psicoactiu del cànnabis) dels productes venuts pot superar els límits tolerats, fet que posa  en risc la salut pública. A més, a Andorra, les flors de CBD no es poden vendre, mentre que els països veïns en permeten la comercialització. Aquesta diferència crea un desequilibri notable i ha conduït recentment a la detenció preventiva d’un jove per la simple possessió de flors de CBD. Aquesta situació seria sens dubte percebuda per la Unió Europea com una detenció abusiva, il·lustrant la necessitat urgent d’una harmonització legislativa.
C
ap a una llei genèrica basada en els estàndards europeus: per solucionar aquesta situació, és crucial que al Principat d’Andorra adopti una llei clara i generalista inspirada en el reglament europeu sobre el CBD. Aquest reglament estableix un límit estricte de THC del 0,3%, un llindar que permet assegurar que els productes a base de CBD no presenten cap risc psicoactiu.

Una llei nacional basada en aquests estàndards oferiria diversos avantatges:
1. Claredat jurídica. Una legislació clara permetria evitar les interpretacions divergents i les detencions abusives relacionades amb la possessió de CBD.
2. Qualitat dels productes. Una regulació estricta garantiria que els productes venuts compleixin normes de qualitat elevades, protegint així els consumidors.
3. Lluita contra el mercat negre. En oferir un marc legal precís, la llei permetria reduir la temptació de recórrer al mercat negre, on els productes sovint són de qualitat dubtosa i potencialment perillosos.

L’actualització de les normes, una obligació reguladora

També és imperatiu que la llei prevegi una actualització regular de les normes mitjançant reglaments. El govern andorrà hauria de ser obligat a reavaluar i actualitzar les regulacions d’acord amb els avenços científics i les pràctiques del mercat. Aquesta adaptabilitat garantiria que la legislació romangui pertinent i eficaç davant les evolucions ràpides del sector del CBD.

Conclusió: la regulació del CBD a Andorra ja no és una opció, sinó una necessitat urgent. En adoptar una legislació inspirada en els estàndards europeus, el govern andorrà pot omplir el buit jurídic actual, protegir els consumidors i sanejar el mercat. És hora d’actuar per a regular aquesta substància amb nombrosos beneficis per evitar les desviacions i els abusos derivats de l’absència de regulació.

És incomprensible que el govern andorrà, que vol obtenir un acord d’associació amb la Unió Europea i que parla constantment de diversificació econòmica, no s’alineï amb els estàndards del CBD. Aquesta regulació podria obrir una porta significativa per a la diversificació econòmica d’Andorra i estimular un nou sector d’activitat amb garantia de seguretat i qualitat dels productes per als consumidors.

L’alineament amb els estàndards europeus en matèria de CBD representaria no només un pas important cap a la conformitat amb les pràctiques de la UE, sinó també una oportunitat econòmica considerable per a la Principat. Ignorar aquesta oportunitat seria no només un fre a la diversificació econòmica tan desitjada, sinó també una negligència de la responsabilitat de protegir els ciutadans contra els riscos associats a un mercat no regulat.