Només falten dues setmanes perquè s’acabin les classes. “Per fi!”, diran alguns. “Ja?” diran d’altres. El temps ha passat i no ens n’hem adonat. No només parlo d’aquest any, sinó també del temps viscut.
Qui no recorda haver estat a l’institut i dir: “Uf, el batxillerat encara és lluny. Heu vist com de grans són aquests de batxi?” Però ara ja estem aquí, estem acabant el batxillerat i no hem vist passar el temps. Ara som els grans. A més, algunes persones encara tenen la impressió d’estar a l’ESO, a primer o segon, com si el temps s’hagués aturat durant aquest període. Però no escric aquesta columna per fer com la gent gran i dir que el temps passa volant –encara que ho faci–. No. Escric per parlar d’aquesta sensació una mica estranya que m’agrada anomenar la Síndrome de segon de batxi.
Es tracta d’aquesta sensació de fi. Final d’estudis, final de joventut, final de batxillerat. Aquesta sensació que ja no tornaràs a viure aquells moments amb aquells professors que et van fer estimar una determinada matèria, i fins i tot amb aquells professors avorrits que et fan venir ganes de saltar-te unes quantes classes (o totes), encara que al final no ho facis. Aquella sensació d’estar a classe i mirar al voltant i pensar que, probablement, mai tornaràs a veure alguns dels companys amb qui t’has assegut fins ara. Potser em direu: “T’enganxes massa a la gent”. Potser sí. ¿Però realment podem dir que hem viscut si no ens hem enganxat a les persones amb qui hem compartit totes aquestes experiències?
Només us recordo que hem compartit uns quants anys de rialles, llàgrimes i suor. Sí, soc melancòlica. Tanmateix, crec que aquesta sensació és bona, ja que ens empeny a viure la vida encara més intensament. Però no ens quedem amb la cara trista, perquè venen noves aventures i es preparen noves trobades. Això és només el final d’una etapa: la de la joventut. Encara en queden moltes més. A més a més, només estem a primer de batxillerat, a “première”, al Lycée, encara ens queda un any per recollir les roses de la vida i gaudir del darrer curs de batxillerat. Només em queda dir: carpe diem.