Fa tot just una setmana coneixíem la decisió de la Unesco d’incloure la tècnica de la pedra seca d’Andorra en la Llista representativa del patrimoni immaterial. La decisió es va prendre en el marc del 19è Comitè intergovernamental del Patrimoni cultural immaterial de la Unesco, celebrat al Paraguai. Concretament, Andorra ha quedat inclosa en la inscripció de L’art de la construcció en pedra seca: tècniques i coneixements, de la qual formaven part, des del 2018, Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia i Xipre. Ara la Unesco ha decidit sumar-hi, a més del nostre país, Àustria, Bèlgica, Irlanda i Luxemburg.

La tècnica de la pedra seca està intrínsecament vinculada amb el patrimoni, la història, i el paisatge cultural i arquitectònic del nostre país. A la vegada, és també un element constructiu que preserva el territori des d’un vessant mediambiental, tenint en compte la seva harmonia i integració amb el paisatge, i el fet que sigui una tècnica que no contamina ni genera residus.

Que la Unesco reconegui un valor intrínsec Andorra i l’elevi a valor universal és una gran notícia, però en cap cas excepcional. De fet, és la quarta vegada que l’organisme internacional ens inclou béns culturals en la Llista de patrimoni immaterial. I és que els darrers anys ens hem acostumat a celebrar anuncis com el de la setmana passada. El 2015 vam aconseguir la inscripció de les Festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus (juntament amb Espanya i França); el 2022 vam rebre la inscripció de les Festes de l’os dels Pirineus, juntament amb França; i l’any passat la inscripció de la Transhumància: moviment estacional dels ramats, juntament amb Albània, Àustria, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg i Romania.

Aquests èxits són fruit del treball de moltes persones, a través de la coordinació entre el departament de Patrimoni Cultural del Govern, el Consell Assessor del Patrimoni Cultural (CAP)  i els comuns.

A banda de les esmentades, també hi hauríem de sumar, en aquest cas dins la categoria de paisatge cultural dins del Patrimoni mundial de la Humanitat, la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada per la Unesco el 2004.

Però això no s’atura aquí, ja que es troba en curs una nova candidatura: Els testimonis materials de la construcció de l'Estat dels Pirineus: El coprincipat d'Andorra, per ser inscrita dins la Llista de patrimoni material mundial. Una candidatura que reuneix dotze monuments –deu dels quals d’Andorra–, erigits des de l’edat mitjana fins al segle XVI, testimonis de la nostra història i clau per entendre l’evolució d’Andorra que l’ha portat a l’actual model institucional.

Aquesta és, pel fet de postular a ser patrimoni material mundial, una proposta de més complexitat. De fet, es va començar a gestar fa una dècada. Els treballs es van intensificar a partir del 2020, en plena pandèmia.

Ser reconeguts per la Unesco permet posar en valor més enllà de les nostres fronteres les expressions intangibles i tangibles de la cultura andorrana, element clau per prendre consciència de la seva essencialitat en la configuració de la nostra identitat. També reivindica l’orgull amb el qual sentim i vivim les nostres tradicions i pot ser, a la vegada, un element de captació de turisme cultural i de qualitat.

El 22 de març del 2021 el periodista d’aquest mitjà Andrés Luengo titulava A la Unesco, xino-xano, un article en què es valorava l’estat de les diferents candidatures a llistes mundials a les quals participava Andorra. Tres anys després, i xino-xano, ja en tenim quatre, i confiant d'assolir ben aviat una cinquena.