Habituats com estem a tota mena d’arguments (es poden qualificar d’arguments?) absurds i extemporanis, perquè tots ens entenguem, les típiques ayusadas fruit de la ment d’aquella il·luminada (o en realitat és molt llesta, la pájara?) i d’altres de la mateixa espècie, quedem perplexos quan són veus que pensàvem més lúcides aque s’expressen (intencionadament o fruit d’una insolació?) confonent la velocitat amb el trinxat. Què hi tenen a veure, les socialdemocràcies europees, sovint tan tèbies i a les quals se’ls pot retreure més aviat la submissió als poders econòmics, amb l’arxipèlag Gulag ni amb cap excés revolucionari? Posats a dir, per què no les fem responsables també del Terror de la guillotina? Al carajo, que diu l’altre, amb els drets humans i tot el que se’n derivi de les idees que van engegar aquella revolució, perquè va derivar en un bany de sang. Tornem a l’Antic Règim, i amb alegria! Sona absurd?
Potser en el cas que ens ocupa es tracta d’una simple boutade animada per l’interès de generar polèmica i situar-s’hi al centre. Més enllà, és preocupant, molt preocupant, com aquesta mena d’argument absolutament inconsistent va calant, no obstant això, en mans d’aquesta extremadreta i els seus acòlits que tan bé dominen el missatge curt, punxant, que es paeix sense masticació. Als escassos tres minuts de TikTok queda reduït el debat ideològic?
És interessant el que planteja Karl Popper com “la paradoxa de la tolerància”: hem de ser tolerants amb qui predica la intolerància? Perquè si aconsegueix els seus fins, adeu a la tolerància. Però si no som tolerants amb ells, també som intolerants.