De la conjuntura i l’equilibri geopolític i coronavíric actuals emanen unes ressonàncies de caràcter epistemològic i hectomoral que aconsellen un escrutini de caire postmodern absent en els plantejaments estrictament estructuralistes heretats de les escoles més ortodoxes, que en el fons no són més que succedanis d’axiomes pròpiament derivats d’una hermeneusi evidentment errònia de les especificitats d’un inefable esperit col·lectiu. 

Dit això, prendrem en consideració una canemàs de variables vertebradores de la idiosincràsia sociocultural de la miríade de sistemes alternatius que ens permetrien desentrellar, no només l’atzucac antropoeconòmic en què es troben els models interpersonals i tàntrics que articulen les fluctuacions psicosocials existents –que van a l’alça, darrerament, tot s’ha de dir–, sinó que contribuirien a elucidar la deriva del posicionament europeista enfront de les escomeses soterrades que pateix per part del lobby fantasmoectoplàsmic ultradretà, que ha canviat les dutxes de gas i les camises blaves per corbates i afaitats de barberia de dissabte al migdia amb olor de Floïd. Malgrat tot, convindria no oblidar que vivim una època on el vernís mental ve marcat per la influència de think tanks amb analistes d’IQ equivalent a la mitjana combinada d’en Patrici i Bob Esponja, el que ha resultat indefugiblement en un corrent protofenomenològic que ha acabat esquitxant fins a l’últim estrat de la cultura atlàntica, transatlàntica i apofàntica: parlem, és clar, de l’art de parlar i no dir res. A propòsit del qual interessaria no caure en desqualificacions arbitràries, per molt alineades que puguin trobar-se amb macroestratègies pseudoliberals fonamentades en l’escola filosòfica que Pajares i Esteso van inaugurar amb Los bingueros i, en menor mesura, Agítese antes de usarla. Seguint amb aquesta línia de raonament, i en un intent d’atacar un debat més centrat en la rellevància de la figura de la transmutació de Christopher i ESTEFANIAAAA!!! en líders d’opinió entre les capes privilegiades de l’elit intel·lectual, destaquen les apreciacions segregades per la ingesta descontrolada i temerària de dogmes de solidesa ideològica qüestionable, el que redunda en un aiguabarreig de diarrea espiritual i vòmit cerebral.

El millor antídot per a aquest putiferi generalitzat són les nostres reflexions, que us ajudaran a desxifrar el codi secret de l’algorisme que endreça i sustenta cadascun dels plecs d’aquest cantó de la realitat. Oferim aquestes meditacions a l’afició en general, a la manera de Gil de Biedma en el magistral poema En el nombre de hoy. I amb ell, saludem també els pares. Com els seus, segur que no estaran llegint-nos.