Si fem un rànquing de temes poc associats a les dones, la guerra deu ocupar un dels primers llocs. No perquè no estiguin implicades en i afectades per, no seria això perquè, evidentment, no viuen a Mart, sinó perquè poques vegades la mirada de qui narra, sigui historiador, escriptor o cineasta, hi posa el focus i se’n va cap als herois uniformats i les seves gestes èpiques.  Lee Miller i Seis triple ocho són dues pel·lícules recents en les quals la mirada va cap a una altra banda i donen veu i espai a una fotògrafa de guerra i a 855 militars nord-americanes. 
Kate Winslet, una dona madura-amb-arrugues-normals i amb un cos-no-de-Barbie tan necessari en l’imaginari col·lectiu actual, feia anys que volia rodar la història de la fotògrafa Lee Miller, primer model i artista avantguardista, i que, després, va recórrer el front amb els aliats i va entrar a l’Alemanya derrotada, la dona que es va fotografiar dins de la banyera de Hitler. Winslet, productora a més de protagonista, va ser dirigida per Ellen Kuras i totes dues apunten les càmeres, com va fer Miller, cap a aspectes no sempre retratats pels homes.
Miller era coneguda com a model i com a fotògrafa de Vogue, però els seus treballs a la Segona Guerra Mundial, no publicats a Gran Bretanya perquè es va considerar que les imatges dels camps de concentració, per exemple, eren massa dures, van quedar oblidats. Ella, molt traumatitzada per l’experiència, no en va parlar més, fins que algú va trobar les capses amb les fotos a les golfes, les va recuperar i visibilitzar i va escriure el llibre The lives of Lee Miller. (Les capses, les maletes a les golfes, com la maleta de mexicana de Robert Capa i tantes altres que han estat amagades molt de temps. Sempre les capses i el silenci).
La pel·lícula de Kuras i Winslet és una biografia clàssica, gens arriscada i lineal, centrada en l’experiència i el patiment a la guerra, sense artificis ni lluïments tècnics, una bona història que queda rodant pel cap molts dies. Un retrat d’una dona heterodoxa i lliure que no va fer cas de les convencions socials. Extraordinari el moment en què el seu marit, enmig de la guerra, li diu que torni a casa, que ell la cuidarà. Endevineu la resposta de Miller?
Gran Bretanya no deixa anar la fotògrafa al front, només ho aconsegueix perquè és americana. A les soldats del batalló 6888 els costa bastant més arribar al front europeu. Són 855 dones negres i ningú confia en el seu valor, per això els encomanen una missió que sembla impossible: desbloquejar tot el correu que hi ha en magatzems. Amb una capitana que és física i matemàtica de formació, aconsegueixen fer arribar milers de cartes als soldats i influir en la seva moral davant la guerra. Una història real, amb una pel·lícula més ensucrada que la de Miller, però igualment necessària per anar completant la mirada i anar recuperant veus.