Fa aproximadament un any el company Andrés Luengo publicava un article sobre el dipòsit d’armes localitzat a Casa Rossell, i plantejava la incògnita sobre a quina de les tres guerres carlines podien correspondre i com van arribar a aquesta casa pairal d’Ordino. La recerca destinada a la preparació d’una comunicació a les 21es Trobades Culturals Pirinenques, organitzades per la Societat de Ciències d’Andorra, ens ha permès trobar la resposta a aquesta qüestió.
Les armés van ser trobades pels tècnics de Patrimoni Cultural, poc després que la casa passés a ser propietat de l’Estat, i van aparèixer amagades dins d’un matalàs. Es tracta d’un conjunt molt heterogeni amb una àmplia cronologia de models, que inclou carabines, fusells de caça o militars, alguns del temps de la guerra de Successió a principis del segle XVIII, pistoles de pedra foguera, manufacturades a Ripoll també del XVIII, pistoles de pistó del segle XIX, revòlvers, baionetes de diferents tipus. Descomptant les carabines hi ha una quinzena d’armes llargues i la majoria són armes de caça. També hi ha equipament divers, entre el qual cal destacar tres espases, tres portaobjectes per a sella de cavall, tres insígnies o galons d’oficial i tres boines, dues vermelles i una blanca; això permet deduir que el grup que va deixar les armes a Casa Rossell estava integrat per tres oficials, i una quinzena d’homes a peu que no devien portar uniformes, ja que d’aquests només s’ha trobat peces corresponents als oficials.
Com hem dit la cronologia és molt àmplia, però partint de la idea que totes formen un conjunt amagat en un mateix moment, són les armes més modernes les que ens indicaran a quina de les tres guerres carlines corresponen. Es tracta de dos revòlvers d’un model adoptat per l’exèrcit espanyol el 1858 i un fusell Remington de la dècada de 1870. Tenint en compte que la primera guerra carlina és del 1833 al 1837 i la segona del 1846 al 1849, per eliminació ens queda que correspondrien a la tercera, que va tenir lloc del 1872 al 1876.
La documentació conservada a la mateixa casa Rossell ens aporta informació respecte a les circumstàncies en què van arribar i a qui pertanyien. En primer lloc, cal tenir en compte que durant la tercera guerra carlina, la mestressa casa era la Sra. Dolors Carmalot, vídua de Bonaventura Riba, filla d’un comandat carlí de Talarn, i el sogre de la qual, en anteriors conflagracions havia donat suport a la causa carlina.
A finals del mes de febrer de 1876 Dolors Camarlot rebia una carta del tinent coronel Pedro Antonio Ribas, que la signa a la frontera de Catalunya i a títol de Comandante general interino de la Comandancia Militar de la provincia de Lérida i en la qual li demanava subministraments per a les tropes a les seves ordres “escondidas por estos valles”. Sorprèn el fet que la carta està datada del 25 de febrer de 1876, quan la guerra a Catalunya s’havia donat per acabada el mes de novembre de 1875 (al País Basc acabarà al febrer del 76).
La resposta no va trigar gaires dies a arribar, el 7 de març, Dolors Camarlot lliurava al coronel Ribas una sèrie de queviures, arròs, cansalada, farina, llegums, etc. acompanyats d’un rebut amb el detall de les quantitats i el seu preu. A més a més de les provisions, al final del llistat hi figuren quinze parells d’espardenyes, més o menys la mateixa quantitat de fusells que hi ha en l’esmentat dipòsit.
La resta és fàcil d’imaginar: el destacament del coronel Ribas, vist que la guerra estava acabada, devia creuar la frontera per fer cap a Casa Rossell, on van amagar les armes i equipament militar, tot esperat l’ocasió d’una darrera carlinada que mai no va arribar.
Probablement es tractaria d’un destacament despenjat del primer batalló de Lleida, que era el que va defensar Castellciutat. O bé van poder escapar d’aquesta fortalesa en el moment de la seva capitulació, l’agost de 1875, o bé es van trobar aïllats fora d’ella quan va començar el seu setge per les trobes governamentals. El cert és que si no van ser els últims carlins a deposar les armes, poc n’hi deu faltar.
Avui les armes i equipament estan custodiades als dipòsits que Patrimoni Cultural té a l’Hotel Rosaleda. La seva història necessita més espai del que aquí els hi podem dedicar; en trobareu més detalls en la comunicació que pròximament es publicarà a actes de les 21es Trobades Culturals Pirinenques.