Les dades recents recopilades per Projecte Vida  ens ofereixen una fotografia clara d’una realitat que, tot i ser coneguda, segueix passant desapercebuda per a molts. Dels 154 casos atesos el 2024, el 57,1% corresponen a persones que busquen ajuda directa per problemes d'addiccions, mentre que el 39,6% són familiars que demanen suport per gestionar les conseqüències d’aquests problemes en els seus éssers estimats. Aquestes xifres no només mostren la crua realitat de les addiccions, sinó que també evidencien una profunda diferència de gènere en com s’aborden aquests problemes.

Quan parlem de persones que busquen ajuda directa a causa de les addiccions, el 71,95% són homes i només el 28,05% són dones. Aquesta disparitat reflecteix una tendència general en què les addiccions són majoritàriament atribuïdes als homes. Però la situació canvia radicalment quan parlem de famílies que busquen ajuda: aquí, el 93,44% són dones. Aquest fet és alarmant i ens obliga a reflexionar sobre les arrels profundes de les dinàmiques socials i familiars que condicionen el paper de les dones en aquest context.

L’estigma que envolta les addiccions és un dels factors clau que expliquen aquesta diferència. Les dones, tradicionalment, han estat educades en el rol de cuidadores i mantenidores de l’harmonia familiar. Aquesta pressió social fa que moltes dones no se sentin autoritzades a demanar ajuda per elles mateixes, especialment quan es tracta de la seva pròpia addicció. En canvi, busquen ajuda per als seus fills, marits o altres familiars, ja que la societat espera que siguin elles qui cuidin, no qui demanin ajuda per si mateixes.

L’estigma associat a les addiccions és especialment destructiu per a les dones. Mentre que els homes amb problemes d’addicció poden ser considerats víctimes de circumstàncies o d’un trastorn, les dones sovint són jutjades amb una mirada moralitzadora i durament crítica. La societat tendeix a veure les dones addictes com a més “desviades” i “immorals”, especialment si són mares. Aquesta percepció crea un entorn en què les dones se senten aïllades i menys predisposades a buscar ajuda. Així, les xarxes de suport i recuperació per a dones afectades per addiccions són sovint més limitades, i les dones s’enfronten a una doble càrrega: la de l’addicció i la del judici social.

Les dades de Projecte Vida són una crida d’atenció urgent. És necessari qüestionar-nos per què les dones continuen sent les principals cuidadores i per què l’estigma de les addiccions les afecta de manera tan desproporcionada. Hem de crear espais segurs en els quals les dones puguin buscar ajuda sense por a ser jutjades, i hem de promoure polítiques que reconeguin i alleugerin la càrrega que suporten.

Les addiccions són un problema de salut pública, no una qüestió moral. I, com a societat, hem de deixar de perpetuar els rols de gènere que obliguen les dones a carregar amb aquest pes en silenci. És fonamental que canviem la narrativa i que les dones siguin reconegudes com a subjectes actius en el procés de recuperació, tant per elles mateixes com per les seves famílies. La visibilització de la problemàtica de les addiccions en les dones, amb el suport d'institucions com Projecte Vida, és un pas en la direcció correcta.

Hem de reconèixer que el camí cap a la recuperació és diferent per a tothom, i que no hi ha cap motiu per amagar el dolor ni les necessitats individuals. Les dones també tenen dret a demanar ajuda per elles mateixes, sense por al judici ni al rebuig. Només així podrem avançar cap a una societat més equitativa, on la salut mental i les addiccions no siguin un tema de gènere, sinó una preocupació compartida per tots i totes.

Tenim grups d’ajuda per a dones els dimarts a les 15.00. Per a més informació, truqueu al +376 800 707.