Las olvidadas, un recull de dones importants en el camp de la creació escrit per Ángeles Caso,  Las sinsombrero, excel·lent llibre, web i documental de Tània Balló sobre les que creaven al costat dels poetes de la generació del 27, escriptores, filòsofes, pintores, que sortien a les fotos però que després no han passat als llibres de text ni a la història cultural escrita pels homes. Donasses, de Marta Pessarrodona, figures clau en la història cultural de Catalunya durant tot el segle XX, L’exili violeta, ídem però que es van haver d’exiliar. 
Historia del arte con nombre de mujer, de Manuel Jesús Roldán, un repàs a les pintores, escultores i altres que van existir i crear. Musas, mecenas y amantes, de Victoria Combalia, els papers de la dona en la història de l’art. Ni musas ni sumisas. Una revisión ilustrada de la historia del arte occidental con perspectiva feminista, de Helena Sotoca, Femme Sapiens a les xarxes, tracta el mateix tema però amb una visió més informal i dirigida a un públic més jove. 
Historia de las mujeres, cinc volums dirigits per Georges Duby. Malas y cabronas. De reinas a revolucionarias. Las mujeres más audaces y peligrosas de la historia, de Javier Sanz, divulgador a les xarxes i ràdios, aporta també la visió informal centrant-se en les més dolentes. 
Sabias. La cara oculta de la ciencia, d’Adela Muñoz recull les científiques més importants des de l’Edat Mitjana, desconegudes o invisibilitzades. Las mil y una hipatias, de Xaro Nomdedeu, recopila les matemàtiques brillants de cervell però enfosquides en la societat. Pioneras españolas en las ciencias: las mujeres del Instituto Nacional de Física y Química, de Carmen Magallón, fa el mateix amb les físiques i químiques, des d’una perspectiva acadèmica i molt formal. 
Les periodistes en el temps de la República i, més recentment, Dones a les ones. La història de la ràdio a Catalunya en la veu de les dones, d’Elvira Altés, repassen desenes de periodistes importants. Las mujeres salmón: Las deportistas que, a contracorriente, cambiaron la historia de  España, de Patricia Cazón, fa la mateixa operació en el masculinitzat món de l’esport. 
Podríem ocupar moltes pàgines enumerant llibres que visibilitzen dones de la història, estudis de gènere per reivindicar les seves aportacions. Estudis majoritàriament fets per dones i, probablement, consumits sobretot per dones. Estudis i llibres importants, però que no representen cap normalitat, simplement són un contrapès, un reequilibri del relat. A partir del segle XXI la mirada de gènere hauria de ser una altra cosa: la normalitat amb homes i dones escrivint sobre homes i dones perquè aquests tenen un lloc igual en el seu àmbit de la història i són visibles i reconeguts al mateix nivell.