El febrer del 2019 ens preguntàvem en aquest mateix espai si seria possible instal·lar Stolpersteine, llambordes d’homenatge als presoners als camps nazis, a Andorra. Potser mereixerien una llamborda davant de casa seva? Enmig dels grans edificis de formigó i de les grans avingudes comercials hi cabrien unes humils i senzilles pedres?
Aquell any la Seu d’Urgell preparava la instal·lació de cinc d’aquestes “pedres per ensopegar”. Les havia creat Gunter Demning, un artista alemany –quin poder tenen els artistes a vegades, quina capacitat per sacsejar les ments– i les podem veure en ciutats de 23 països. Una senzilla pedra amb el nom i les dades bàsiques de la persona que va patir l’horror nazi, el camp on va estar i la data en què va morir o va ser alliberat. 
El 2023, moment de la col·locació a la ciutat veïna, ens tornàvem a fer la mateixa reflexió sobre Andorra. Seria possible? Seria fàcil? Seria útil col·locar Stolpersteine davant de les cases dels tretze deportats als camps nazis? Quina és la relació que cada societat estableix amb el seu passat? Quin paper volem que tingui la història dins de la nostra vida personal, social, política? Què necessitem saber sobre el passat? I recordar? I subratllar? 
Avui tenim una resposta ben clara: sí, és possible. Un grup de ciutadans primer i després les persones de l’associació cultural Velles Cases Andorranes ha fet una feinada –quin poder tenen a vegades les persones–, ha contactat amb Gunter Demning i ha aconseguit implicar les institucions i algunes de les famílies en aquesta iniciativa per recuperar la memòria històrica i dignificar el record d’un grup d’andorrans que van patir l’horror del nazisme. També han comptat amb la col·laboració de l’Escola Andorrana de Batxillerat, els ciutadans més joves, per divulgar el projecte a través de nous canals com ara un llibre digital i vídeos a Instagram, entre altres iniciatives. 
Aquest dimecres es col·locaran set llambordes, a Meritxell, Canillo, Prats i a Andorra la Vella i el dia 6 de maig una altra a la Margineda. Els ciutadans també han implicat la Universitat d’Andorra –i el comú de Canillo–, que avui comença un curs de títol breu: La importància d’ensenyar l’Holocaust: el camí de pedres (Stolpersteine) cap a la recuperació de la memòria històrica. 
La col·locació de les pedres només vol ser l’inici, Velles Cases i la UdA afirmen que el projecte ha de continuar amb la divulgació i la pedagogia, amb el context i amb la relació amb l’actualitat. La memòria històrica no és un pal en blanc i negre, un exercici de gent gran nostàlgica, és una part de l’evolució d’una societat, és una manera d’entendre el món, les relacions entre els humans, els del passat i els del present. I també és una qüestió de dignitat i de justícia per als andorrans que van ser deshumanitzats als camps nazis, convertits en simples números i maltractats físicament i psicològicament. Les seves històries van quedar silenciades, oblidades, fins i tot menystingudes. Per tant, és un simple exercici d’humanitat.