Les lesions són la creu del primer equip del BC MoraBanc. Un no parar cada temporada. D’una plantilla de 15 jugadors, comptant Aaron Ganal, que ja ha desaparegut; Tunde Olumuyiwa, que acaba la seva vinculació com a temporer el 5 de gener, tot i que té una opció per seguir un altre mes; i Nikola Radicevic, que finalitza el seu contracte de dos mesos el 6 de gener, només han jugat tots els partits cinc jugadors. La infermeria mai s’ha buidat i ara té el base nord-americà Shannon Evans II, sense comunicat del club, però amb lesió al bessó confirmada per Lezkano, Nacho Llovet, Rafa Luz, que acumula tres lesions musculars, i Jerrick Harding, que no va jugar contra el Barça per un esquinç confirmat pel club quatre minuts després de començar el partit. Amb tantes lesions hi ha coartada. És normal que l’equip no tingui ritme i que trobi a faltar alguns jugadors clau que s’han passat cert temps a la infermeria. La baixa de Ben Lammers va ser difícil de suplir. El millor taponador de la Lliga ACB i que no té tanta competència, o almenys els seus relleus no s’han proposat per ser un recanvi de garantia. I a qui van portar de temporer és un Tunde amb molt poc ritme d’alta competició. De voluntat, en va sobrat i prou. Dos Anjos ha fet un pas endavant, però no ha estat suficient. La lesió de Bassas també va ser sensible i les nombroses baixes de Rafa Luz, el base que ho veu tot més clar a dins de la pista, fa que no tingui cap mena de continuïtat. Un dels punts més negatius d’aquest equip és que en moltes ocasions alguns jugadors facin la guerra pel seu compte i tot plegat es converteix en una cercavila. És cert que s’ha guanyat a Vitòria –Baskonia no està en el seu millor moment– i es va plantar cara al València. Per valorar, fa falta tenir-los a tots disponibles.
