Si no fos per l’evident perjudici a la dieta, cada cop que engeguem la tele per seguir l’actualitat política no em diguin que no venen ganes d’armar-se d’un bon arsenal de crispetes, refresc king size i a gaudir de l’espectacle. Si aconseguim, és clar, posar suficient distància i ignorar com de directament ens afecta. Però aquesta cançoneta de fons –“teatro, lo tuyo es puro teatro”– acompanya tant si seguim debats distants com si assistim als de molt més a prop.
La reflexió deriva de la sorprenent intervenció de l’alcalde de la Seu, Joan Barrera, en l’últim ple municipal. No permetria obrir les portes al primer dels nous supermercats si no complien amb certs requisits burocràtics (i se n’ha apuntat el tanto: Aldi ajorna la inauguració) i mirarà de posar pals a les rodes en el funcionament de la línia d’autobús, assegurava.
Lloable intenció, pensarem en acceptar pulpo com a animal de companyia. Però a què obeeix tal actitud? És a dir, quan els supermercats, els dos supermercats, que s’afegeixen a l’altre gran supermercat, i ja són tres a la ciutat, tres trets de mort al comerç local que ningú no ha evitat, són una realitat material tangible. Postura de cara a la galeria? Rebequeria davant el que és inevitable? Marcar territori?
Deixant de banda que sembli una resposta ad hoc a la sorpresa expressada per alguns ciutadans a les xarxes, en veure sorgir com bolets unes marquesines d’autobús de finalitat desconeguda. No estava al cas l’Ajuntament de la línia d’autobús exigida, segons el mateix alcalde, per Comerç? I estant al cas, com suposem, ha esperat a l’últim moment per demanar aquest “estudi legal” per mirar d'evitar que es posi en marxa?
Amb la perplexitat per companya, el veïnat de Poble Sec (deixi’m parlar en primera persona) veiem com, després de dècades de ser obligats a fer una bona volta per anar cap a ciutat –els més arriscats creuen l’N-260 a la brava–, per obra i gràcia dels interessos comercials, tots els inconvenients i excuses es fonen, i apareixen passos de vianants que escurcen la caminada. Guany pírric. Per la resta, a posar-s’hi fulles?