Deixeu-me dir per començar que tenia una vaguíssima idea del que volen dir els meus amics progres, Kamala i companyia, quan parlen d’empoderar, que sigui dit de passada és una de les paraules més decididament antipàtiques d’aquests temps apassionants que ens ha tocat viure. Només per darrere d’escalf, de persistir i potser de resiliència, però aquesta és una altra història. En fi, que entenia per empoderar una cosa així com tenir més confiança en les pròpies virtuts, vèncer la còmoda o submisa pusil·lanimitat. Trencar barreres, no sé, imposar-nos allà on sempre acabàvem cedint, pensar que si tu pots, jo també, que caram. Però, com fer-ho? Aquí entra en joc el Comú d’Escaldes, sempre a l’avantguarda a l’hora de despertar l’esperit crític dels veïns (i de les veïnes, és clar). No sé si s’han fixat en els opis que esquitxen l’avinguda Carlemany. Jo tampoc, fins que una nit d’aquestes em vaig topar amb un que anuncia el programa del cicle Empodera’t. Atenció al contingut: taitxí i ioga a l’aire lliure, un taller de massa mare (!), un altre de dieta antiinflamatòria (!!), un tercer sobre gestió de temps i hàbits modificables (!!!) i, atenció a l’últim: macramé per a l’arbre de Nadal. Consti que no hi tinc res en contra i que el de massa mare m’ha temptat de forma seriosa. Tampoc tinc res en contra que a les biblioteques s’imparteixin cursets de reiki, flors de Bach o bols tibetans. Però home (o dona, ja m’entenen), si amb taitxí, ioga i macramé n’hi ha prou per empoderar el personal, que no ho dubto, convindran amb mi que qualsevol altra activitat –caçar espàrrecs, matar mosques, llegir el Tractatus– serviria igualment per a tan noble causa, i que si tot serveix per empoderar, no cal que ens ho facin saber perquè ja ens empoderem sols, ni que sigui com el burgès de Molière, que parlava en prosa sense saber-ho. Que no ens tractin com a menors d’edat amb problemes d’autoestima, vaja. Gràaacies.