Ja fa uns quants anys Maurizio Cattelan va agafar una mica de cinta aïllant per a subjectar un plàtan a una paret. El temps ha confirmat que era una gran idea, ja que fa poc més d’un mes algú l’ha comprada per 6 milions de dòlars. El primer pensament que em va venir al cap en llegir aquesta notícia va ser una frase que sovint em repetia un company de pis: mentre hi hagi rucs, els llestos aniran a cavall.
Amb més calma vaig pensar que, una còpia d’aquesta obra, podria millorar el valor de casa meva. I com que em veia capaç de reproduir la idea de Cattelan i traslladar-la a una paret de casa, li vaig exposar la idea a la meva dona. Es va queixar de seguida, tot recordant-me que no feia massa que havíem pintat. Amb tot, com que la pela és la pela, vam negociar una paret on realitzar l’experiment. Calia, però, adquirir els elements necessaris, donat que, per dinar, havia acabat els plàtans. Com que havia d’anar a comprar-los ¿i si, en lloc d'agafar un plàtan, comprés una banana o fins i tot un plàtan mascle, que són una mica més grossos? Canviar la fruita per una de similar m’oferiria una excusa per a quan m’acusessin de plagi? També se’m va acudir que podria confrontar una figa i un plàtan, però ho vaig descartar de seguida. La metàfora era massa òbvia i, en els temps que correm, fins i tot ofensiva per a un munt de col·lectius. El cert és que el fruiter em va recordar que no estàvem en temporada de figues. Per contra, vaig triar unes quantes mandarines, pomes, taronges i, posats a fer, també vaig comprar un api i unes remolatxes.
Un cop a casa, vaig anar a buscar la cinta aïllant. Com que ja feia un temps que la tenia per casa, no acabava d’enganxar bé. Per tant, vaig arribar fins a la ferreteria. No cal dir que la cinta em va costar força més cara que el plàtan. Tant fixar-me en el suc, a l’hora d’invertir, i havia passat per alt les sardines. I, amb una visió de futur, també li vaig demanar a la dependenta si em podia oferir un model que fos capaç de subjectar un meló, a la paret. Tot mirant-me de reüll, em va ensenyar totes les varietats de la botiga i veient que m’ho podia permetre, les vaig comprar.
Ja fa uns dies que he posat fil a l’agulla i, per tant, ja poden venir a veure-ho. A la paret del costat també hi trobaran una taronja, una mandarina i un api. Els garanteixo que cada vegetal està plantificat amb cura. No s’oblidin de la guardiola en forma de porquet que estarà, mig amagada, a la porta.