L’espectacular partit de futbol que vam presenciar dissabte al Bernabeu, amb el baby Barça passant per sobre del Realísimo, ens va deixar un aspecte col·lateral que val la pena ressaltar. Com tothom sap, d’un temps ençà al nou estadi blanc hi juga un davanter brasiler que és l’abanderat de la lluita contra el racisme, una mena de Gandhi o Nelson Mandela disfressat de futbolista. També com tothom sap, aquest club s’ha caracteritzat sempre per ser un immaculat defensor de les causes justes i els valors democràtics, en un estadi on mai de la vida s’ha produït cap falta de respecte pel color de la pell o altres motius a cap jugador de l’equip contrari ni tampoc del propi.
Per això no em podia creure els vídeos que m’arribaven dissabte ja de matinada quan jugadors com Rafinha, Lamine Yamal o Balde s’acostaven a un dels córners després de fer els quatre gols que l’equip català li va clavar al club del señorío per excel·lència. Enmig de l’orgia d’odi d’alguns individus que habitaven en aquell costat del camp, em va cridar especialment l’atenció una de les perles que van deixar anar: “Vete a un semáforo a vender pañuelos!”. De seguida vaig pensar que era notòriament grotesc que un senyor que tenia entrada o seient a les primeres files d’un córner, cosa que no el converteix segurament en el més ric de l’escenari, li etzibés a un adolescent multimilionari que no sap ni els calés que ha guanyat ni en què gastar-los durant el darrer any, que vagi a recollir almoina. Deu estar més a prop de necessitar fer una cosa així ell que no pas el jugador, per molta pinta d’immigrant que tingui. Però és clar, tampoc li demanarem al subjecte que tingui cap neurona que li funcioni.