Entre les bèsties negres de servidora hi ha les autoritats educatives (espanyoles). Els guardo una profunda rancúnia i, si m’ho permeten, els explico per què. A saber, en arribar al vuitè curs d’aquella pleistocènica EGB sembla ser que no tenia l’edat reglamentària per saltar a l’etapa següent, i per unes setmanes de misèria i molta miserable burocràcia, em van deixar encallada dos anys al mateix curs. Així van contribuir decisivament a convertir una alumna bona i treballadora en l’ésser gandul i mediocre que soc avui.
Només a aquest tipus d’individus curts de vista i enteniment, que no hi veuen més enllà del seu propi reglament absurd, i qui sap si producte ells mateixos del sistema, condemnats a perpetuar-lo, com es diu que passa amb els maltractadors; només a aquests tipus humans, deia, se’ls podia haver acudit la peregrina idea de reduir, minimitzar, les lectures al batxillerat. Tot indica que, vist l’espant causat, han fet una mica marxa enrere, però la sola intenció ja esfereeix.
Arribats aquí, doncs, i amb els bons desitjos de Nadal i per al nou any, no queda més que desitjar-los que siguem revolucionaris, que llegeixin, que llegim, que ens deixem de tiktokerades i altres merdes i que agafem llibres, molts llibres, molt grossos, molt densos, molt difícils de llegir, que ens facin suar, a totes les edats, i devorem-los, un darrere l’altre. No ens deixem convèncer per les promeses de falsos mons feliços. Ja n’hi ha prou de deixar-nos comprar amb la idea que tot ha de ser fàcil, divertit i emocionant. Aprendre costa, l’esforç s’ha d’aprendre. Lluitem, plantem cara, siguem revolucionaris. Llegim! Apa, bon Nadal.
