Mirin, senyores i senyoretes, feministes, femiguais i les que no són guais també: soc capaç d’entendre, de veritat, que la despesa mensual en compreses i tampons suposa un pessic gens negligible a l’economia familiar. El que ja no entenc tan dòcilment és que la meva amiga Èlia es lamenti que ningú no la rescabalarà d’aquesta despesa. Li aconsellaria que es dirigís als (i a les) que manen i que els proposés un IGI superreduït –o per què no, eliminar-lo i ja està– però de seguida se m’acudeixen 36 altres productes de primera necessitat, tanta com a mínim els tampons i compreses. És clar que no tindrien el label femení, que sempre aporta un plus. Així que potser val la pena intentar-ho. Celebro d’altra banda les inquietuds mediambientals dels éssers menstruants que opten per la copa o per les calcetes menstruals, i també en aquest cas tinc una idea, veuran: i tornar a les gases que feien servir les padrines? No acabo de veure quin avantatge tindrien respecte a les calcetes, la veritat, però també són reciclables, que no és poca cosa. Com els mocadors de roba que, d’altra banda, estic segur que fan servir a diari, no em diran que encara estan amb els kleenex de paper, tan poc respectuosos amb el medi ambient i tan... tan heteropatriarcals, vaja. Pel que ja no hi passo és per la dèria aquesta de “naturalitzar” la regla. Mirin: no conec ningú que tingués cap problema amb la regla des que els anuncis d’Evax ens la van fer seure al menjador de casa als anys 80. S’han plantejat que potser són vostès, les que l’han convertit en un tabú? Però no s’hi amoïnin: si per naturalitzar la regla n’hem de parlar cada dia en aquesta columna, aquí estic jo per col·laborar amb tan noble causa. A veure si hi ha sort i inclouen la regla al temari del curset per legislar amb perspectiva de gènere que els espera als Molts Il·lustres consellers. I conselleres, és clar.
